dissabte, 21 de juliol de 2018

LES DUES CORONES

Al firmament hi ha dues corones, no gaire allunyades l'una de l'altra. Això sí, l'una regna sobre el nord i l'altra sobre el sud: Són les constel·lacions de Corona Borealis i Corona Australis.
 
 LA CORONA BOREAL
 
Corona Borealis és una petita constel·lació de l'Hemisferi Nord en forma d'arc semicircular. Aquesta és una de les 88 constel·lacions modernes, i va ser també una de les 48 constel·lacions llistades per Ptolomeu, qui es va referir a la mateixa com a Corona. La paraula Borealis va ser afegida després, per a diferenciar-la de la Corona Australis, la Corona Austral. Es troba entre les constel·lacions de Bover, Serpens Caput i Hèrcules. 




A vegades es considera a Corona Borealis com una corona donada per Dionís a Ariadna, la filla del rei Minos de Creta. Altres vegades es considera que pertany al Bover. Per a algunes tribus d'indis americans, eren en origen un grup de germanes agafades de la mà el qual es trencà quan una va haver de baixar a la terra per a contraure matrimoni. I els indis cheyennes l'anomenaven "El Campament", ja que ells mateixos muntaven els seus poblats en forma de semicercle.
Corona Boreal no té estrelles de primera magnitud. La seva estrella més brillant, α Coronae Borealis (Alphecca, també coneguda com Gemma) són en realitat dues estrelles, només detectables mitjançant l'espectroscopia. Les dues components són un estel blanc de la seqüència principal de tipus A0V i una nana groga de tipus G5V més freda que el Sol. La separació mitjana entre ambdues és de 0,20 UA i el període orbital és de 17,36 dies. Alphecca és considerada membre difús del cúmul estel·lar de l'Óssa Major. 
Vàries de les estrelles més brillants de la Corona Boreal acullen sistemes planetaris: κ Coronae Borealis és una subgegant taronja amb un planeta que es mou a 2,6 UA de l'estrella, mentre que ο Coronae Borealis també posseeix un planeta orbitant a 0,83 UA de distancia. Per la seva banda, ρ Coronae Borealis és un anàleg solar al voltant del qual orbita un objecte de massa incerta, que pot ser des d'un exoplaneta fins a una nana vermella. 
Corona Boreal compta amb diverses estrelles variables d'interès: R Coronae Borealis és una supergegant groga prototip d'un tipus de variables que porten el seu nom: La magnitud visual habitual de R Coronae Borealis és 5,89, però en cicles que van des de diversos mesos a molts anys, la seva brillantor s'atenua fins a magnitud 14 . Per això, aquesta estrella ha rebut la denominació d'estrella minvant o «Nova reversible».  
Corona Boreal no te Objectes del cel profund Brillants. Abell 2065 és un cúmul galàctic molt concentrat, amb més de 400 membres, però que només arriba a la 16a magnitud.





LA CORONA AUSTRAL

Corona Australis (abr. CrA) o Corona Austrina (del llatí Corona del Sud) és una de les 48 constel·lacions establertes per Ptolemeu al segle II i una de les 88 constel·lacions modernes. És també una de les dues corones presents al firmament: La Corona Austral, que regna sobre el cel nocturn del sud i la Corona Boreal (CrB), que ho fa sobre el del nord. És una constel·lació petita que està pràcticament integrada a Sagitari, sota la qual forma un petit semicercle d'estrelles de magnitud 4 i 5. Limita al sud amb Telescopium i Altar, i a l'oest amb Escorpí.
Representa la corona de llorer que va pertànyer al centaure Quiró, i per això algunes vegades és anomenada també "Corona Sagittarii". En alguns mites es considera que la corona va caure al terra per alguna raó. Sigui com sigui, des de la nostra latitud és molt difícil de veure i solament és possible albirar-la en el moment de màxima ascensió de Sagitari, molt a prop de l'horitzó i només si aquest és prou diàfan.
És una constel·lació d'estels febles, on el més brillant és Alphekka Meridiana, de la magnitud 4,1 i de color blanc, que està a 129 anys-llum i és 30 vegades més brillant que el nostre Sol. Situada al sud d'ella, Beta CrA és una supergegant groga de magnitud 4'11, unes 450 vegades més brillant que el Sol. La seva feblesa aparent és deguda al fet que està situada a 508 anys-llum del nostre sistema. Un bonic estel doble de la constel·lació és Gamma CrA, de magnitud 4'30, que es pot veure a prop d'Alphekka i molt pròxim a la Constel·lació de Sagitari. De color groc, està a 58 anys-llum de la Terra i és 5 vegades més lluminós que el Sol.
A Corona Australis hi ha també un bell cúmul globular de magnitud 6,60, NGC 6541, a 23.000 anys llum en direcció al centre de la Via Làctia. Té un diàmetre angular de 23' d'arc, i està format per estels de la tretzena magnitud.
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada