LA GRAN TACA VERMELLA

Un dels emblemes de Júpiter, la seva gran taca vermella, sembla reduïr-se amb el pas del temps. Aquesta enorme tempesta (hi cabien 2 planetes terres!) ha marcat l'aspecte del Planeta Rei des que va ser observada per primera vegada pel científic anglès Robert Hooke al segle XVII. Curiosament, després d'ell cap astrònom la va citar fins al segle XIX. Detectarem clarament la seva disminució comparant imatges actuals amb les de la Voyager 1, l'any 1979. Imatges anteriors a les de la sonda, tot i que més precàries, ens la mostren encara més gran.

La pregunta és: Acabarà per desaparèixer? Ningú ho sap, tot i que potser no seria tan greu: En la darrera dècada està apareixent una altra taca en un altre indret de Júpiter. Un planeta ben actiu que ens ofereix bellesa visual i fenòmens a estudiar.

La gran taca vermella: 1979 - 2014

LA NEBULOSA DE L'ANELL

Descoberta el 1779 per Antoine Darquier de Pellepoix, deu el seu nom a la seva forma anular, i va ser catalogada per Messier com a M57. Es troba a la constel·lació de Lira, a uns 2300 anys llum de nosaltres. És a dir, que la imatge que ara veiem va sortir d'allà quan Alexandre Magne combatia els perses...

Es tracta d'una "nebulosa planetària". Aquest tipus de nebuloses són anomenades així de forma accidental, simplement per que als astrònoms del s. XVII les veien a travès dels seus primitius telescopis com difusos planetes de colors, semblants a Júpiter. Posteriorment es demostraria que no tenien res a veure amb els planetes, però el nom ja havia calat.

El que estem veient aquí és el núvol de matèria en expansió d'una gran estrella que esclatà en forma de supernova fa milers d'anys i que actualment medeix ja un any llum de diàmetre. De fet, el que queda de l'estrella original subsisteix al centre de la nebulosa en forma de nana blanca. Darrerament, les imatges en alta ressolució dels telescopis més moderns han variat la idea que hom tenia d'aquesta nebulosa, apuntant que més que a un anell s'assemblaria realment a un túnel la boca del qual apunta cap a nosaltres, mostrant-nos tot el seu interior. Sigui com sigui, M57 ofereix un espectacle meravellòs i, com veurem, no és l'única nebulosa del seu tipus.

Imatge tradicional i imatge recent captada pel telescopi Spitzer: