divendres, 29 de juliol del 2016

NEBULOSA DE LA ROSETA

La Nebulosa de la Roseta (Caldwell 49) és una regió circular de la Via Làctia situada a l'extrem d'un núvol mol·lecular gegantí de la constel·lació de Monoceros (l'Unicorn). El cúmul obert NGC 2244 (Caldwell 50) hi està íntimament relacionat, ja que les seves estrelles s'han format a partir de la matèria de la nebulosa.

El conjunt té les següents designacions al catàleg NGC:
    NGC 2237 – Part de la nebulosa (tot i que habitualment designa la nebulosa completa)
    NGC 2238 – Part de la nebulosa
    NGC 2239 – Part de la nebulosa (descoberta per John Herschel)
    NGC 2244 – El cúmul obert situat dins la nebulosa (descobert per John Flamsteed el 1690)
    NGC 2246 – Part de la nebulosa

El cúmul i la nebulosa es troben a una distància aproximada de 5.000 anys llum de la Terra i pertanyen, doncs, a la nostra galàxia. La nebulosa amida 130 anys llum de diàmetre, cosa que fa que la seva extensió aparent al cel sigui de més d'1 grau (5 cops l'extensió de la lluna plena). La radiació de les estrelles joves del cúmul excita els àtoms, els quals emeten radiació i fan visible aquesta nebulosa d'emissió. S'estima que la matèria continguda a la nebulosa equival a unes 11.000 masses solars. El cúmul obert és visible amb binocles i fàcil d'apreciar amb petits telescopis, la nebulosa en canvi és més difícil d'observar visualment i requereix cels foscos i un bon equip. La Nebulosa de la Roseta és fàcil de retratar i aquesta és l'única manera de captar el seu color vermellós, no apreciable a ull nu.
Una imatge de la nebulosa en raigs X ha permès descobrir nombroses estrelles acabades de néixer incrustades dins d'un dens núvol mol·lecular. Són aproximadament unes 2.500 estrelles, com per exemple HD 46223 i HD 46150, estrelles de gran massa i classe O. Aquestes estrelles són principalment les que causen el creixement d'una gran bombolla de gas ionitzat. La majoria de l'activitat de formació d'estrelles ocorre dins aquest dens núvol mol·lecular situat al sud-est d'aquesta bombolla.
S'observa també una brillantor difusa en raigs X a la bombolla que s'ha atribuït a un plasma que es troba a gran temperatura (entre 1 i 10 milions de graus Kelvin).