dissabte, 23 de gener del 2021

DESEMBARCAMENT MARCIÀ

Empesos per l’afany de respondre a la gran pregunta de la vida, el juliol del 2020 els Estats Units, la Xina i els Emirats Àrabs van llançar les seves respectives sondes per continuar l’exploració de Mart.

Aquest febrer arribaran al nostre planeta veí.

Si bé les tres tenen com a destinació el planeta vermell, els objectius i expectatives de les missions són molt diferents: la dels Emirats Àrabs Units es diu Hope. És la seva primera missió i hi han enviat un satèl·lit, per tant, no entrarà a l’atmosfera de Mart ni hi aterrarà. Les missions xinesa (Tianwen-1) i nord-americana (Perseverance) han enviat robots que aterraran a Mart per explorar el terreny. La missió liderada per la NASA és de llarg la més ambiciosa i, a més, de la qual tenim més detalls, també sobre els decisius minuts finals de vol.


L’arribada a Mart, la part més complicada

Al febrer les missions xinesa i nord-americana afrontaran les maniobres finals d’aterratge, les més complexes, fins al punt que la NASA, l’agència espacial nord-americana, les ha batejat com “Els set minuts del terror”.

Totes les operacions que conformen ‘Els set minuts de terror’, que podrem veure en directe el 18 de febrer a través del canal de la NASA, les haurà de fer la sonda Perseverance de manera 100% autònoma: és impossible maniobrar-la des d’aquí a causa del retard entre els dos planetes

Joan Anton Català astrofísic i divulgador científic

El 18 de febrer el Perseverance haurà de fer, automàticament, aquestes tres maniobres decisives fins a aterrar a la superfície marciana:

• Entrada

La sonda viatja a una velocitat 22 vegades la velocitat del so i s’ha de frenar. Per fer-ho, utilitzarà un escut tèrmic que generarà fricció amb l’atmosfera marciana. L’escut, a més, protegirà la càpsula, que va dins la sonda.

• Descens a la superfície

Posteriorment es desplegarà un paracaigudes que servirà per reduir encara més la velocitat de la sonda.

• Aterratge

Una vegada controlada la velocitat, la càpsula alliberarà el robot Perseverance, que duu a dins, i que caurà plegat a sota d’una mena de grua. A pocs metres de la superfície, uns coets retropropulsors aturaran la caiguda, i llavors la grua, immòbil, baixarà el Perseverance, amb uns cables que el dipositaran sobre la superfície de Mart. Finalment, un mecanisme tallarà els cables i la grua s’autodestruirà lluny del robot.

Les maniobres dels 'Set minuts de terror' // NASA/JPL-Caltech
Les maniobres dels 'Set minuts de terror' // NASA/JPL-Caltech

La tasca sobre el terreny: descobrir vida passada

El Perseverance aterrarà dins el cràter Jezero, un antic llac on desembocaven corrents d’aigua que, amb els anys, van formar un delta. Explica Català que “l’objectiu del Perseverance és “explorar Mart per trobar-hi vida passada. El robot explorarà de dia i s’aturarà de nit: baixen en picat les temperatures i suposaria un malbaratament de bateria”.

Qualsevol mostra geològica sospitosa de demostrar que a Mart hi va haver vida serà analitzada in situ i col·locada dins uns petits contenidors que porta el mateix robot. Posteriorment, els contenidors es dipositaran a la superfície: en el futur, una missió volarà a Mart a recollir-los i tornar-los a la Terra perquè el Perseverance no hi tornarà.

Mart, una segona oportunitat

Per Català, l’espai, i en concret Mart, “ens dona una segona oportunitat per posar en pràctica valors que a la Terra no hem estat capaços de fomentar”, especialment la sostenibilitat. Amb tot, Català considera imprescindible actualitzar la legislació relativa a l’exploració espacial per regular-la i evitar caure en errors en què, a la Terra, ja hem caigut massa vegades. A Mart partim de zero i això no és només un gran repte, és una responsabilitat enorme.


Font: Rac1