diumenge, 20 de setembre del 2020

EQUINOCCIS

L'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada a tot el món, llevat dels pols. La paraula equinocci ve del llatí aequinoctium i significa 'igualació amb la nit'.

Hi ha dos equinoccis l'any:

L'equinocci de primavera o equinocci vernal, que es produeix entorn del 20 de març quan el Sol travessa l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero, passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca el començament de la primavera.

L'equinocci de tardor, que es produeix pels voltants del 23 de setembre, quan el Sol travessa l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'arribada de la tardor.

A l'hemisferi sud, aquests noms s'intercanvien.

Els equinoccis també es poden considerar com dos punts en el cel. Són els punts on l'equador celeste talla l'eclíptica. En astronomia, aquests punts són els nodes orbitals de la Terra. Es diuen punt Àries o punt vernal (l'equinocci de primavera) i punt Balança (l'equinocci de tardor).

El moment que el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular precisament i l'equinocci té lloc durant un instant precís en el temps. En diversos punts de la Terra, els equinoccis poden tenir lloc en dates diferents a causa dels diferents fusos horaris.


La Terra, durant l'Equinocci


dissabte, 12 de setembre del 2020

COETS MADE IN U.S.A.

Saturn V, SLS, Falcon Heavy, Starship i Falcon 9.

Com es veurien tots col·locats a la mateixa rampa?

Doncs així d'impressionants!




dimecres, 1 de juliol del 2020

LA RODA DE CARRO

La galàxia Roda de Carro (també coneguda com ESO 350-40) és una galàxia lenticular i anul·lar a uns 500 milions d'anys llum de nosaltres, a la constel·lació austral de Sculptor. Des de Catalunya és possible observar aquesta constel·lació durant el mes de novembre, ben arran de l'horitzó en direcció Sud, just a sota de Cetus i Aquari. S'estima que té 150.000 anys llum de diàmetre, sent per tant mitja vegada més gran que la Via Làctia. Va ser descoberta per l'astrònom suís Fritz Zwicky l'any 1941.
La galàxia era anteriorment una galàxia espiral normal, però aparentment va patir una col·lisió frontal amb una companya més petita fa aproximadament 200 milions d'anys. Quan la galàxia veïna va passar a través d'ella, la violència de la col·lisió va provocar una ona expansiva de gran abast, similar a una roca llançada en un llit de sorra. Movent-se a gran velocitat, l'ona expansiva va escombrar el gas i la pols, creant un brot estel·lar al voltant de la part central de la galàxia. Això explica el bonic anell blavós al voltant del nucli. Es pot observar com la galàxia està començant a reprendre la forma d'una galàxia espiral normal, amb els braços estesos a partir d'un nucli central.

La galaxia Rueda de Carro.
Font: https://eluniversodemanu.blogspot.com/2019/05/la-galaxia-rueda-de-carro.html



dissabte, 30 de maig del 2020

CREW DRAGON

SEGUIMENT EN DIRECTE DEL LLANÇAMENT DE LA CREW DRAGON
(Si el temps ho permet)
DISSABTE 30 DE MAIG DE 2020 A LES 21:30 H


Podeu ampliar la pantalla






diumenge, 12 d’abril del 2020

SISTEMA SOLAR EN TEMPS REAL


La NASA posa a la nostra disposició un mapa en temps real de tot el Sistema Solar, incloses les sondes espacials, les llunes de tots els planetes, cometes i asteroides. Es pot viatjar a qualsevol astre o punt de referència, així com canviar l'angle de visió com es desitgi.


S'hi accedeix mitjançant el següent enllaç, i és realment espectacular:

Anar al Sistema Solar en temps real


diumenge, 2 de febrer del 2020

VY CANIS MAJORIS

VY Canis Majoris (VY CMA) és una estrella hipergegant vermella de la constel·lació de Canis Majoris. Durant molts anys s'ha considerat la més gran i lluminosa de la seva categoria, posició que actualment ha cedit a l'estel UY Scuti. La seva distància s'havia calculat en un principi sobre els 4900 anys llum, però mesures més recents la situen molt més a prop nostre, la qual cosa origina dues visions contraposades sobre la realitat d'aquest estel:
Segons els estudis d'un equip d'astrònoms liderat per Roberta Humphreys pertanyents a la Universitat de Minnesota, i que l'han estudiat a través del Telescopi Espacial Hubble i l'observatori havaià WM Keula, l'estrella seria una enorme i lluminosa hipergegant vermella, amb un radi entre 1800 i 2600 radis solars. En aquest cas la seva superfície s'estendria, si es situés en el lloc del Sol, més enllà de l'òrbita de Saturn! I això que existeixen estimacions del seu diàmetre que la consideren encara més gran, amb un radi de 19 unitats astronòmiques, el que equival a 3000 radis solars, molt per sobre del radi màxim que segons els models pot tenir una estrella supergegant vermella. 


Comparació entre VY CMA i el Sol segons la teoria de Humpreys


L'altra teoria (amb base en els estudis de Massey, Levesque i Plez), és que l'estrella és una supergegant normal, amb un radi estimat de 600 radis solars.
Les últimes mesures suggereixen que el seu radi podria ser d'unes 1420 ± 120 vegades el del Sol (és a dir, similar al d'altres hipergigantes vermelles com Mu Cephei o V354 Cephei), la qual cosa avalaria la segona opció  i concordaria amb les teories d'evolució estel·lar. Tot i això la seva lluminositat, assumint un radi de 1420 vegades el del Sol, seria d'aproximadament 300.000 vegades la de la nostra estrella!
L'estudi de VY Canis Majoris és complicat per que l'estrella s'ha desprès ja d'una bona part de la seva atmosfera, creant al seu voltant una capa que conté pols i aproximadament el doble d'oxigen que de carboni, segons ha descobert el Telescopi Espacial Hubble, mostrant diversos arcs que han estat interpretats com produïts per violentes erupcions estel·lars. Aquesta nebulosa l'oculta, de manera que no és possible veure directament la seva fotosfera i el que en realitat s'observa és llum reflectida i reemesa pels grans de pols existents a les capes de material expulsades.
Durant un temps es va pensar que aquesta estrella seria un sistema estel·lar múltiple (de fet, l'estrella apareix en diversos catàlegs d'estrelles dobles i múltiples), però encara que s'hagi pogut comprovar que les presumptes «companyes» són en realitat condensacions en l'esmentada nebulosa i no estrelles reals, alguns autors consideren que potser hi hagi una companya autèntica, amb un període de rotació al voltant de VY Canis Majoris de diversos milers d'anys.
Tot i la seva lluminositat, és un estel de magnitud aparent 6'5, la qual cosa vol dir que no és visible sense l'ajuda d'uns binocles.
VY Canis Majoris