Ganimedes, descobert per Galileu Galilei el 7 de gener de 1610, és el satèl·lit més gran de Júpiter i el més gran del Sistema Solar, amb un diàmetre de 5.262 kms. De fet, és més gran que Mercuri, encara que només té la meitat de la seva massa, i és molt més gran que Plutó o la nostra Lluna. També es tracta de l'única lluna amb un camp magnètic propi, cosa que sembla indicar l'existència d’un nucli metàl·lic com el de la Terra. A més, presenta rastres d’una tènue atmosfera d’oxigen. Galileu inicialment l'anomenà Júpiter III, però l'astrònom Simon Marius el rebatejà amb el nom del coper dels déus (i amant de Júpiter).
Ganimedes està compost de silicats i gel, i la seva temperatura superficial diürna oscil·la entre -113 ºC i -183 ºC de mitjana... però estudis recents semblen apuntar quelcom extraordinari: L’existència sota la seva superfície d’un immens oceà d’aigua salada, que contindria més aigua que tots els oceans de la Terra junts! Alguns científics estimen que l'oceà de Ganimedes tindria al voltant de 100 quilòmetres de profunditat (10 vegades més profund que els oceans terrestres) i romandria tancat sota una escorça de gel d'uns 150 quilòmetres de gruix. La calor interior del satèl·lit mantindria l'aigua líquida, a una temperatura molt més alta que la de la superfície. De ser això cert, les reserves d’aigua del Sistema Solar depassarien de molt les expectatives de la comunitat científica fins fa pocs anys: L’oceà subterrani de Ganimedes es sumaria als ja certificats d’Europa i Encèlad i al probable de Calisto. No cal dir que la presència d’aigua líquida obre de bat a bat les portes a la possibilitat de l’existència de vida en qualsevol d’aquestes llunes, sota la seva superfície glaçada.
A què esperem per a enviar noves missions d'exploració espacial en contres malgastar recursos, per exemple, en despesa militar? Quantes sorpreses més ens reserva el Sistema Solar?
