dissabte, 11 de setembre de 2021

DIADA 2021

TRES INDRETS EMBLEMÀTICS DE L'ASTRONOMIA CATALANA.

BONA DIADA!



OBSERVATORI FABRA

http://www.fabra.cat/










PARC ASTRONÒMIC DEL MONTSEC

https://www.parcastronomic.cat




OBSERVATORI ASTRONÒMIC D'ALBANYÀ




VISCA L'UNIVERS 
I VISCA CATALUNYA!



dissabte, 23 de gener de 2021

DESEMBARCAMENT MARCIÀ

Empesos per l’afany de respondre a la gran pregunta de la vida, el juliol del 2020 els Estats Units, la Xina i els Emirats Àrabs van llançar les seves respectives sondes per continuar l’exploració de Mart.

Aquest febrer arribaran al nostre planeta veí.

Si bé les tres tenen com a destinació el planeta vermell, els objectius i expectatives de les missions són molt diferents: la dels Emirats Àrabs Units es diu Hope. És la seva primera missió i hi han enviat un satèl·lit, per tant, no entrarà a l’atmosfera de Mart ni hi aterrarà. Les missions xinesa (Tianwen-1) i nord-americana (Perseverance) han enviat robots que aterraran a Mart per explorar el terreny. La missió liderada per la NASA és de llarg la més ambiciosa i, a més, de la qual tenim més detalls, també sobre els decisius minuts finals de vol.


L’arribada a Mart, la part més complicada

Al febrer les missions xinesa i nord-americana afrontaran les maniobres finals d’aterratge, les més complexes, fins al punt que la NASA, l’agència espacial nord-americana, les ha batejat com “Els set minuts del terror”.

Totes les operacions que conformen ‘Els set minuts de terror’, que podrem veure en directe el 18 de febrer a través del canal de la NASA, les haurà de fer la sonda Perseverance de manera 100% autònoma: és impossible maniobrar-la des d’aquí a causa del retard entre els dos planetes

Joan Anton Català astrofísic i divulgador científic

El 18 de febrer el Perseverance haurà de fer, automàticament, aquestes tres maniobres decisives fins a aterrar a la superfície marciana:

• Entrada

La sonda viatja a una velocitat 22 vegades la velocitat del so i s’ha de frenar. Per fer-ho, utilitzarà un escut tèrmic que generarà fricció amb l’atmosfera marciana. L’escut, a més, protegirà la càpsula, que va dins la sonda.

• Descens a la superfície

Posteriorment es desplegarà un paracaigudes que servirà per reduir encara més la velocitat de la sonda.

• Aterratge

Una vegada controlada la velocitat, la càpsula alliberarà el robot Perseverance, que duu a dins, i que caurà plegat a sota d’una mena de grua. A pocs metres de la superfície, uns coets retropropulsors aturaran la caiguda, i llavors la grua, immòbil, baixarà el Perseverance, amb uns cables que el dipositaran sobre la superfície de Mart. Finalment, un mecanisme tallarà els cables i la grua s’autodestruirà lluny del robot.

Les maniobres dels 'Set minuts de terror' // NASA/JPL-Caltech
Les maniobres dels 'Set minuts de terror' // NASA/JPL-Caltech

La tasca sobre el terreny: descobrir vida passada

El Perseverance aterrarà dins el cràter Jezero, un antic llac on desembocaven corrents d’aigua que, amb els anys, van formar un delta. Explica Català que “l’objectiu del Perseverance és “explorar Mart per trobar-hi vida passada. El robot explorarà de dia i s’aturarà de nit: baixen en picat les temperatures i suposaria un malbaratament de bateria”.

Qualsevol mostra geològica sospitosa de demostrar que a Mart hi va haver vida serà analitzada in situ i col·locada dins uns petits contenidors que porta el mateix robot. Posteriorment, els contenidors es dipositaran a la superfície: en el futur, una missió volarà a Mart a recollir-los i tornar-los a la Terra perquè el Perseverance no hi tornarà.

Mart, una segona oportunitat

Per Català, l’espai, i en concret Mart, “ens dona una segona oportunitat per posar en pràctica valors que a la Terra no hem estat capaços de fomentar”, especialment la sostenibilitat. Amb tot, Català considera imprescindible actualitzar la legislació relativa a l’exploració espacial per regular-la i evitar caure en errors en què, a la Terra, ja hem caigut massa vegades. A Mart partim de zero i això no és només un gran repte, és una responsabilitat enorme.


Font: Rac1

diumenge, 20 de setembre de 2020

EQUINOCCIS

L'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada a tot el món, llevat dels pols. La paraula equinocci ve del llatí aequinoctium i significa 'igualació amb la nit'.

Hi ha dos equinoccis l'any:

L'equinocci de primavera o equinocci vernal, que es produeix entorn del 20 de març quan el Sol travessa l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero, passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca el començament de la primavera.

L'equinocci de tardor, que es produeix pels voltants del 23 de setembre, quan el Sol travessa l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'arribada de la tardor.

A l'hemisferi sud, aquests noms s'intercanvien.

Els equinoccis també es poden considerar com dos punts en el cel. Són els punts on l'equador celeste talla l'eclíptica. En astronomia, aquests punts són els nodes orbitals de la Terra. Es diuen punt Àries o punt vernal (l'equinocci de primavera) i punt Balança (l'equinocci de tardor).

El moment que el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular precisament i l'equinocci té lloc durant un instant precís en el temps. En diversos punts de la Terra, els equinoccis poden tenir lloc en dates diferents a causa dels diferents fusos horaris.


La Terra, durant l'Equinocci


dissabte, 12 de setembre de 2020

COETS MADE IN U.S.A.

Saturn V, SLS, Falcon Heavy, Starship i Falcon 9.

Com es veurien tots col·locats a la mateixa rampa?

Doncs així d'impressionants!




dimecres, 1 de juliol de 2020

LA RODA DE CARRO

La galàxia Roda de Carro (també coneguda com ESO 350-40) és una galàxia lenticular i anul·lar a uns 500 milions d'anys llum de nosaltres, a la constel·lació austral de Sculptor. Des de Catalunya és possible observar aquesta constel·lació durant el mes de novembre, ben arran de l'horitzó en direcció Sud, just a sota de Cetus i Aquari. S'estima que té 150.000 anys llum de diàmetre, sent per tant mitja vegada més gran que la Via Làctia. Va ser descoberta per l'astrònom suís Fritz Zwicky l'any 1941.
La galàxia era anteriorment una galàxia espiral normal, però aparentment va patir una col·lisió frontal amb una companya més petita fa aproximadament 200 milions d'anys. Quan la galàxia veïna va passar a través d'ella, la violència de la col·lisió va provocar una ona expansiva de gran abast, similar a una roca llançada en un llit de sorra. Movent-se a gran velocitat, l'ona expansiva va escombrar el gas i la pols, creant un brot estel·lar al voltant de la part central de la galàxia. Això explica el bonic anell blavós al voltant del nucli. Es pot observar com la galàxia està començant a reprendre la forma d'una galàxia espiral normal, amb els braços estesos a partir d'un nucli central.

La galaxia Rueda de Carro.
Font: https://eluniversodemanu.blogspot.com/2019/05/la-galaxia-rueda-de-carro.html



dissabte, 30 de maig de 2020

CREW DRAGON

SEGUIMENT EN DIRECTE DEL LLANÇAMENT DE LA CREW DRAGON
(Si el temps ho permet)
DISSABTE 30 DE MAIG DE 2020 A LES 21:30 H


Podeu ampliar la pantalla






diumenge, 12 d’abril de 2020

SISTEMA SOLAR EN TEMPS REAL


La NASA posa a la nostra disposició un mapa en temps real de tot el Sistema Solar, incloses les sondes espacials, les llunes de tots els planetes, cometes i asteroides. Es pot viatjar a qualsevol astre o punt de referència, així com canviar l'angle de visió com es desitgi.


S'hi accedeix mitjançant el següent enllaç, i és realment espectacular:

Anar al Sistema Solar en temps real