Aquesta preciositat blavosa és Rigel, la setena estrella més brillant
del cel. És una de les integrants de l'espectacular constel·lació
d'Orió, on tot i estar catalogada com l'estrella Beta, en realitat avui
sabem que és més brillant que l'Alpha, Betelgeuse. Rigel és una
supergegant, que brilla aproximadament amb una potència 40.000 vegades
superior a la del Sol. És per molt l'estel més lluminós en aquesta regió
local de la Via Làctia i caldria viatjar uns 3.300 anys-llum fins a
Deneb per a trobar un estel més potent. La seva distància de nosaltres
es calcula entre 700 i 900 anys-llum. L'estimació més aproximada podrien
ser uns 773 anys-llum, però en aquest rang de distàncies l'error pot
ser bastant gran.
Al ser tan brillant, i al moure's en una regió de
nebulositat, no és una sorpresa que Rigel il·lumini alguns núvols de
pols en el seu veïnatge. Rigel està relacionada amb la Nebulosa d'Orió,
que està aproximadament al doble de distància de la Terra (encara que té
la mateixa alineació que l'estel respecte al Sol). Malgrat la
diferència en la distància, observant el camí seguit per Rigel a través
del temps resulta que el porta molt a prop de la nebulosa. Així, Rigel
es classifica de vegades com un membre perifèric de l'Associació Orió
OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en
aquella regió del cel.
Es creu que Rigel podria ser en realitat un
estel triple. L'estel principal seria orbitat per dues altres companyes
menors, Rigel B i Rigel C, que orbitarien una al voltant de l'altra a
una distància de 28 UA i a la vegada orbitarien Rigel conjuntament, a
una distància d'aproximadament 2.000 UA.
És també un estel variable, a
la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de
variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta per cent, en
uns 25 dies de mitjana. Algú ha proposat explicar el canvi de brillantor
afegint un quart estel al sistema, però normalment es considera que
això és degut a una mala interpretació de la variabilitat de l'estel
principal, que pot ser causada per una pulsació física de la seva
superfície.
El nom de l'estel, com el de molts altres, prové de
l'àrab i de la la seva posició al "peu esquerre" d'Orió. És una
contracció de "rijl jauza al-yusra", que en àrab significa "peu esquerre
de qui és al centre". Un altre nom àrab és "ar-rijl al-jabbār", "el peu
del gegant", que també és l'origen d'un nom alternatiu de l'estrella:
Algebar.