Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre elles per la gravetat. Hi ha dos tipus de cúmuls estel·lars: Cúmuls globulars i cúmuls oberts. Els cúmuls globulars són agrupacions denses de centenars o milers d'estrelles velles, mentre que els cúmuls oberts contenen generalment uns pocs centenars d'estrelles molt joves. Un molt bon exemple d'aquest darrer tipus de cúmul el constitueixen les Plèiades.
Nom | Designació | Magnitud aparent | Tipus espectral |
---|---|---|---|
Alcíone | Eta Tauri | 2.86 | B7IIIe |
Atles | 27 Tauri | 3.62 | B8III |
Electra | 17 Tauri | 3.70 | B6IIIe |
Maia | 20 Tauri | 3.86 | B7III |
Mèrope | 23 Tauri | 4.17 | B6IVev |
Taígete | 19 Tauri | 4.29 | B6V |
Plèione | 28 Tauri | 5.09 (var.) | B8IVep |
Celeno | 16 Tauri | 5.44 | B7IV |
Astérope | 21 i 22 Tauri | 5.64;6.41 | B8Ve/B9V |
Les Plèiades (M45) són el cúmul estel·lar més espectacular que podem observar
sense un gran telescopi, ja que es troben a "només" uns 440 anys llum de
nosaltres, a la constel·lació de Taure. El seu nom prové de les 7 filles del tità Atles i la ninfa
Plèione. Han estat conegudes per totes les cultures, començant pels
Sumeris, que les representaven sovint. Són també conegudes
a Catalunya com Les Cabrelles, les Set Germanes o, al Japó, Subaru (us
heu fixat mai en l'emblema de la marca?).
Des d'antic, Les Plèiades s'han
utilitzat com a test d'agudesa visual: Normalment veiem 7 estels, però
amb una vista aguda se'n poden veure 9 (tot i que, en realitat, n'hi ha
uns 1000, impossibles de distingir sense un telescopi). Són estels molt
joves que seguiran agrupats almenys durant 250 milions d'anys. Després, s'aniran dispersant a causa de la interacció gravitacional amb el seu
veïnatge galàctic. Amb un petit telescopi són un autèntic espectacle!