Fixem-nos en l'estrella central del mànec de l'Ossa
Major: Un estel de magnitud aparent 2'23 anomenat Mizar. Sembla un sol
estel, però una observació detallada a ull nu pot revelar l'existència
de dues estrelles. Aquest fet s'utilitzava com a test d'agudesa visual
ja des d'antic.
L'estrella companya de Mizar és Alcor. Durant molts
anys s'ha cregut que aquest sistema no constitueix un estel doble sinò
una "binària òptica": Dos estels que semblen estar junts quan
en realitat el que passa és que un està molt més a prop de nosaltres
que l'altre però que, a l'estar a la mateixa línia visual, dónen la
impressió de formar una unitat. Les darreres observacions, però, semblen
indicar que realment els dos estels sí estan units gravitatòriament.
Però la sorpresa continua si deixem de banda Alcor i ens fixem solament
en Mizar: Ja amb l'ajuda del telescopi, descobrim que la mateixa Mizar
ja és un estel doble! De fet, va ser el primer estel doble descobert amb
telescopi i ho va ser pel propi Galileu l'any 1617. Mizar A i B orbiten
al voltant d'un centre comú cada 5000 anys, sent la primera dues
vegades més lluminosa. Però la sorpresa va molt més enllà, per que tant
Mizar A com B... són elles mateixes estrelles dobles! Impossibles de
distingir òpticament, un estudi espectroscòpic (basat en l'efecte
Doppler de la llum) revelà l'any 1889 que Mizar A consta de dos estels,
esdevenint la primera "binària espectroscòpica" descoberta. Més tard la
mateixa tècnica permeté comprovar que Mizar B també és binària. Així
doncs, quan observeu aquell simple punt lluminós al mànec de l'Ossa
Major, en realitat estareu veient un intrincat sistema de fins a 5
estels situat a uns 80 anys llum de nosaltres. La nit passada el vam
observar amb el nostre petit telescopi, heus ací el resultat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada