diumenge, 9 de març del 2014

LES PLÈIADES (M45)

Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre elles per la gravetat. Hi ha dos tipus de cúmuls estel·lars: Cúmuls globulars i cúmuls oberts. Els cúmuls globulars són agrupacions denses de centenars o milers d'estrelles velles, mentre que els cúmuls oberts contenen generalment uns pocs centenars d'estrelles molt joves. Un molt bon exemple d'aquest darrer tipus de cúmul el constitueixen les Plèiades.

Principals estrelles de les Plèiades
Nom             Designació       Magnitud aparent    Tipus espectral
Alcíone Eta Tauri 2.86 B7IIIe
Atles 27 Tauri 3.62 B8III
Electra 17 Tauri 3.70 B6IIIe
Maia 20 Tauri 3.86 B7III
Mèrope 23 Tauri 4.17 B6IVev
Taígete 19 Tauri 4.29 B6V
Plèione 28 Tauri 5.09 (var.) B8IVep
Celeno 16 Tauri 5.44 B7IV
Astérope 21 i 22 Tauri 5.64;6.41 B8Ve/B9V




Les Plèiades (M45) són el cúmul estel·lar més espectacular que podem observar sense un gran telescopi, ja que es troben a "només" uns 440 anys llum de nosaltres, a la constel·lació de Taure. El seu nom prové de les 7 filles del tità Atles i la ninfa Plèione. Han estat conegudes per totes les cultures, començant pels Sumeris, que les representaven sovint. Són també conegudes a Catalunya com Les Cabrelles, les Set Germanes o, al Japó, Subaru (us heu fixat mai en l'emblema de la marca?). 
Des d'antic, Les Plèiades s'han utilitzat com a test d'agudesa visual: Normalment veiem 7 estels, però amb una vista aguda se'n poden veure 9 (tot i que, en realitat, n'hi ha uns 1000, impossibles de distingir sense un telescopi). Són estels molt joves que seguiran agrupats almenys durant 250 milions d'anys. Després, s'aniran dispersant a causa de la interacció gravitacional amb el seu veïnatge galàctic. Amb un petit telescopi són un autèntic espectacle!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada