Torna l'estació més calorosa de l'any, amb el seu asterisme més visible: El Triangle d'Estiu, format pels estels més brillants de les constel·lacions d'Àguila, Lira i Cigne. Quedem-nos en aquesta darrera, una preciosa constel·lació en forma de creu capitanejada per la seva estrella Deneb, a la qual vam dedicar una entrada fa temps.
Els antics veien en aquesta constel·lació un cigne amb les ales obertes, volant cap al sud. Deneb és la seva cua, i a l'extrem del llarg coll estirat trobem el que seria el seu cap, la protagonista d'avui, l'estrella Albireo, denominada també "l'estrella del bec".
Albireo és a 385 anys-llum de la Terra. A simple vista, sembla una sola estrella, però amb un telescopi o uns prismàtics s'observa que és doble. De les dues que la componen, l'una (Albireo A) és groga i l'altra (Albireo B) és blava, oferint el millor contrast d'estrelles dobles del cel pels seus diferents colors. A més, observacions precises van confirmar l'any 1976 que Albireo A és també una estrella binària. Així que quan mirem aquell puntet brillant al cap del cigne, en realitat estem veient tres estrelles diferents.
De les dues estrelles d'Albireo A, la principal és 950 vegades més lluminosa que el Sol i 50 vegades més gran. La seva companya és un estel calent de la seqüència principal de tipus B9V i 11.000 K de temperatura. La lluminositat d'aquesta darrera és 100 vegades superior a la lluminositat solar. La separació mitjana entre les dues estrelles és de 40 UA —l'òrbita és molt excèntrica— i el període orbital és de prop de 100 anys.
La nana blava Albireo B, per la seva banda, és 190 vegades més brillant que el Sol i gira a tota velocitat sobre sí mateixa en poc més de 14 hores, per la qual cosa està envoltada d'un disc de gas resultant de la pèrdua de material estel·lar.
El nom de l'estrella Albireo és molt enrevessat i s'ha originat a causa d'errors i males traduccions: L'estrella era denominada Al-Minhar en-Dajajah, 'El bec de la gallina', en els textos àrabs. El nom actual sembla que prové d'Ornis, nom grec que designava la constel·lació del Cigne, que va passar a ser "Urnis" en àrab. En traduir-lo al llatí, els europeus de l'Edat Mitjana van pensar erròniament que aquest nom havia vingut d'una espècie d'herba, l'Erysimum officinale, i van utilitzar el nom d'aquesta herba en llatí, Ireo. Posteriorment, es va considerar que ab Ireo ('d'Ireo') era una mala traducció del terme àrab original, així que finalment se li va posar el nom actual Al-bireo.
