Aquest mes finalment es faran publiques les primeres imatges del forat
negre central de la nostra galàxia, Sagittarius A*, del que
fins ara només hem pogut deduir la seva presència i característiques gràcies a vuit estels que orbiten al seu voltant. L’abril de 2017 una
xarxa de 9 radiotelescopis d’arreu del món van fer observacions
conjuntes per formar la primera imatge real de l’objecte supermassiu del
centre de la Via Làctia, situat a uns 26.000 anys-llum de nosaltres. Després de dos anys de dura feina analitzant
les dades sembla que disposarem d’aquesta imatge, la fita astronòmica
més important de l’any.
Els astrònoms esperaven que 2019 fos l'any en què la humanitat pogués veure amb els seus propis ulls un forat negre. I pot ser que aquest moment estigui a punt d'arribar. L'Observatori Europeu Austral (ESO), ha anunciat que presentarà el proper 10 d'abril un nou resultat aconseguit per l'Event Horizont Telescope (EHT), el telescopi virtual que observa atentament Sagitari A*.
Nou radiotelescopis
repartits per tot el món i funcionant a l'uníson es combinen per formar
l'EHT. En el cas que hi
hagi la històrica fotografia de Sagitari A*, el
que veurem no serà una espècie d'esfera fosca, com les que apareixen en
les il·lustracions científiques o les pel·lícules que tenen més de
ficció i menys de ciència. El que probablement es capti serà una espècie
de mitja lluna lluminosa. A mesura que el forat negre gira, va
arrossegant la llum al seu voltant, el que provoca que a la foto
aparegui una espècie de plàtan molt brillant en el costat del forat que
gira cap a nosaltres, superposada a l'ombra que marca l'horitzó de
successos, la vora d'aquestes regions de l'espai del que res no pot
escapar.
Aquestes imatges seran les primeres mai vistes de
l'horitzó de successos d'un forat negre i també la primera prova directa de la seva
existència.
I
no només això, sinó que la imatge d'un forat negre també servirà per posar a
prova la Teoria de la Relativitat. L'ESO s'ha limitat a subratllar la importància dels resultats sense revelar més sobre el seu contingut, però que la convocatòria sigui a so de bombo i platerets fa pensar que no es tracta d'un descobriment ordinari. L'esdeveniment serà presentat a Brussel·les per Carlos Moedas, comissari europeu d'Investigació, Ciència i Innovació, juntament amb els científics responsables del descobriment. Alhora, cinc conferències simultànies tindran lloc a Santiago de Xile, Xangai, Tòquio, Taipei i Washington.
A veure!
El centre de la Via Làctia en una imatge de Raigs-X de l'Observatori CHANDRA de la NASA
