dimecres, 31 de maig del 2017

EL HUBBLE

El telescopi espacial Hubble és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts. Va ser posat en òrbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de la ESA. El telescopi pot obtenir imatges amb una resolució espacial major de 0,1 segons d'arc. Porta el nom de l'astrònom nord-americà Edwin Powell Hubble (1889 - 1953) qui, entre altres coses, va descobrir l'expansió de l'univers.
Acabat de llançar a l'espai, es va descobrir un error en el mirall primari del telescopi, cosa que produïa imatges lleugerament desenfocades a causa d'aberracions esfèriques. Popularment es va parlar de la "miopia" del costós telescopi. Això va obligar a enviar una missió de reparació molt complicada però que acabà sent un èxit rotund, en aconseguir instal·lar un sistema de correcció òptica capaç de solucionar el defecte.
L'avantatge de disposar d'un telescopi més enllà de l'atmosfera radica principalment en que d'aquesta manera es poden eliminar els efectes de la turbulència atmosfèrica, sent possible aconseguir el límit de difracció com a resolució òptica de l'instrument. A més, l'atmosfera absorbeix fortament la radiació electromagnètica en certes longituds d'ona (especialment en l'infraroig), disminuint la qualitat de les imatges i impossibilitant l'adquisició d'espectres en certes bandes caracteritzades per l'absorció de l'atmosfera terrestre. Els telescopis terrestres es veuen també afectats per factors meteorològics (presència de núvols) i la contaminació lumínica ocasionada pels grans assentaments urbans, el que reduïx les possibilitats d'ubicació de telescopis terrestres. Tot això li ha permès obtenir imatges d'una qualitat mai vista, fet que ha revolucionat el nostre coneixement del Cosmos.
Heus aquí alguns del seus èxits:
El Hubble proporcionà imatges impressionants de la col·lisió del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Júpiter l'any 1994.
Les imatges obtingudes pel telescopi han certificat l'existència de planetes orbitant altres estrelles.
Algunes de les seves observacions han portat al model actual de l'univers en expansió, incloent proves a favor de l'existència de la matèria fosca de l'univers.
La teoria que la majoria de les galàxies allotgen un forat negre al seu nucli ha estat parcialment confirmada per nombroses observacions del Hubble.
Al desembre de 1995, la càmera de Camp Profund del Hubble va fotografiar la regió homònima de la grandària de l'entorn de trenta milions de parts de l'àrea del cel que conté diversos milers de galàxies. Una imatge semblant de l'hemisferi sud, coneguda com a Camp profund sud del Hubble, va ser presa el 1998 apreciant-se notables similituds entre ambdós, el que ha reforçat el principi que postula la isotropia de l'Univers (és a dir, que l'estructura de l'univers és independent de la direcció en la qual es mira).
El successor del Hubble, el Telescopi espacial James Webb, té previst el llançament el 2018. Serà altament superior al Hubble per a la majoria de programes de recerca astronòmica, però aquest només farà observacions en infraroig, de manera que complimentarà més que substituirà el Hubble, que seguirà amb l'observació en l'espectre visible fins que deixi de ser funcional, esperem que d'aquí molt de temps.



dilluns, 29 de maig del 2017

PER FI, EL RELLEU DEL HUBBLE!

Després de moltes traves i 8000 milions de dòlars, el nou Telescopi Espacial James Webb entra a la recta final!
Abans de sortir a l'espai però, les naus espacials es sotmeten a rigorosos assajos per confirmar que podran suportar les vibracions i sons de gran violència que es produeixen durant el llançament. 
Aquest és el cas del potent telescopi espacial James Webb (JWST), de 6,5 metres de diàmetre, que prendrà el relleu del mític Telescopi Espacial Hubble. Per tal de minimitzar els riscos durant el llançament d'un instrument tan delicat, s'efectuen llançaments simulats, cosa crucial per a confirmar que els seus sistemes òptics no es veuran afectats negativament durant el llançament real.
En un recent assaig 'pre-llançament', els enginyers van dur a terme una comprovació del centre de curvatura del mirall principal, prenent mesures molt precises de la seva forma.

Així, per a determinar amb tot detall la forma i la posició dels diferents segments del mirall, van observar com la llum es reflectia en ells. A continuació, van comparar les dades obtingudes amb una referència que representaria les característiques ideals del mirall. Aquesta tècnica permet identificar qualsevol diferència amb una precisió sorprenent, cosa que garanteix la perfecta alineació dels miralls. Una vegada que el telescopi ha experimentat les condicions de llançament simulades, l'assaig es repetirà vàries vegades per a confirmar que els sistemes òptics seran capaços de suportar el llançament.

El telescopi espacial James Webb és un projecte conjunt de la NASA, l'ESA i l'agència espacial canadenca CSA, i està previst que sigui llançat a bord d'un coet Ariane 5 des del Port Espacial Europeu de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'octubre de 2018 .

Els diferents objectius d'aquest observatori inclouen detectar les primeres galàxies de l'Univers i seguir la seva evolució a través del temps còsmic, presenciar el naixement de noves estrelles i els seus sistemes planetaris, i estudiar els planetes del nostre Sistema Solar.
Però sobretot, com ja deveu suposar, el seu objectiu estrella seran els nombrosos exoplanetes que s'estan descobrint al voltant d'altres estrelles. Si el Hubble ha revolucionat el nostre coneixement del cosmos, imagineu el que farà aquest monstre!


Font: NASA