Si ens fixem bé en els integrants del Triangle d'Estiu, asterisme format pels tres estels més brillants de les constel·lacions de Cigne, Lira i Àliga, comprovarem que, a més d'aquestes tres famoses constel·lacions, n'hi ha dues més. Són dues constel·lacions modestes i molt poc conegudes, tot i estar sempre davant els nostres nassos quan mirem el famós triangle: La Guineueta (Vulpecula) i la Fletxa (Sagitta) les quals, com veurem, no són tan insignificants com podríem pensar.
LA GUINEUETA (Vulpecula)
Realment els antics van tenir moltíssima imaginació a l'hora de veure una guineu en aquesta regió del cel, desprovista d'estels destacats. Només cal dir que α Vulpeculae, gegant vermella 53 vegades més gran que el Sol i que és l'estel més brillant de la constel·lació, amb prou
feines arriba a magnitud 4,4.
Però vet aquí que en aquesta constel·lació han tingut lloc
algunes grans fites de l'astronomia!
Per a començar, en ella es va descobrir l'any 1967 el primer púlsar, PSR B1919 + 21, al qual en un primer moment els investigadors
Jocelyn Bell i Antony Hewish van confondre amb una senyal extraterrestre. Una altre púlsar de Vulpecula, PSR B1937 +
21, va ser el primer púlsar de mil·lisegons descobert l'any 1982.
A
més, hi ha dues estrelles de la constel·lació amb sistemes planetaris,
HD 188.015 i HD 189733. El planeta que orbita aquesta última estrella,
HD 189.773 b, conté quantitats significatives d'aigua a la seva
atmosfera, així com oxigen i metà.
Vulpecula allotja un dels cúmuls més simpàtics del catàleg: Collinder 399, també conegut com Cúmul del Penja-roba, un asterisme situat gairebé al límit amb la constel·lació de Sagitta. Va ser descrit per primera vegada per l'astrònom persa Abd Al-Rahman Al Sufi al segle X i descobert de nou per Giovanni Battista Odierna al segle XVII. L'asterisme està compost per deu estrelles entre cinquena i setena magnitud que visualment presenten l'aspecte d'un penjador, una línia recta de sis estrelles amb un "ganxo" de quatre estrelles al costat del sud.
 |
| Collinder 399, el Penja-roba |
Un
altre objecte d'interès és Gliese 794, una de les nanes blanques més
calentes i joves dels voltants del Sistema Solar. Té una temperatura de 20.700 K i una edat estimada -com remanent estel·lar- de "només" 60 milions d'anys.
Entre els objectes del cel profund destaca la nebulosa planetària M27, coneguda com la Nebulosa Dumbbell o de l'Halter, ja que a les primeres fotografies que se'n van fer s'assemblava a unes peses d'aquelles antigues que aixecaven els homes forçuts. Va ser la primera nebulosa planetària descoberta, pel propi Charles Messier l'any 1764. La seva estrella central, una nana blanca, té un radi estimat igual al 5,5% del radi solar, la qual cosa la converteix en la nana blanca més gran que es coneix.
Entre els objectes del cel profund destaca la nebulosa planetària M27, coneguda com la Nebulosa Dumbbell o de l'Halter, ja que a les primeres fotografies que se'n van fer s'assemblava a unes peses d'aquelles antigues que aixecaven els homes forçuts. Va ser la primera nebulosa planetària descoberta, pel propi Charles Messier l'any 1764. La seva estrella central, una nana blanca, té un radi estimat igual al 5,5% del radi solar, la qual cosa la converteix en la nana blanca més gran que es coneix.
Finalment, a Vulpecula es pot observar la galàxia el·líptica NGC 7052. Amb el
telescopi espacial Hubble s'ha descobert un disc de pols de 3700
anys llum de diàmetre del qual es pensa que pot ser el remanent d'una col·lisió galàctica del passat. Mireu si n'hi havia de coses en aquesta petita constel·lació!
 |
| M27, Nebulosa Dumbbell |
LA FLETXA (Sagitta)
L'altra constel·lació menor del Triangle d'Estiu és Sagitta, la tercera constel·lació més petita del firmament només per sobre d'Eqquleus i Crux. Sham (α Sagittae) és l'unica estrella de la constel·lació que porta nom i significa en àrab fletxa, donant així nom a la constel·lació sencera.
Encara que Sagitta no conté cap estel brillant, moltes cultures hi han vist una fletxa, entre elles els perses, els hebreus, els grecs i els romans. Degut a això hi ha diferents mites que intenten explicar el seu origen. Algunes versions la veuen com una fletxa llençada per algun dels
dos centaures del firmament a alguna altra constel·lació (Sagittarius
disparant a Scorpius o Centaurus a Aquila). També s'ha vist com la fletxa de l'amor que llençava Eros (Cupido).
Però les dues llegendes més importants tenen en compte les constel·lacions veïnes d'Hèrcules i Aquila:
Segons la primera història, el tità Prometeu robà el foc als déus i el donà als homes, irritant tant a Zeus que fou encadenat a una roca on una àliga (representada per la constel·lació d'Aquila) se li menjava el fetge cada dia. Heracles (Hèrcules), en el curs d'un dels seus Dotze Treballs, el salvà d'aquest càstig etern matant l'àliga amb una fletxa.
Una altra història relata com al seu Sisè Treball, Heracles espantà les monstruoses Aus Estimfàlides, que terroritzaven l'Arcàdia, fent soroll amb uns platerets de bronze i després en matà algunes amb l'arc i les fletxes. Les mateixes Aus Estimfàlides eren identificades en les constel·lacions d'Aquila, Cygnus i Lyra.
Una altra història relata com al seu Sisè Treball, Heracles espantà les monstruoses Aus Estimfàlides, que terroritzaven l'Arcàdia, fent soroll amb uns platerets de bronze i després en matà algunes amb l'arc i les fletxes. Les mateixes Aus Estimfàlides eren identificades en les constel·lacions d'Aquila, Cygnus i Lyra.
_06.jpg/800px-Mosaico_Trabajos_H%C3%A9rcules_(M.A.N._Madrid)_06.jpg) | ||
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada