El firmament va canviant amb el pas dels mesos. Si mireu en direcció S la primavera del 2013, hi destacarà el triangle format per la brillant Arcturus
(Bover), Spica (Verge) i Saturn. Però en aquella mateixa època, a la seva
esquerra i avall, una mica per sobre de l'horitzó, es veurà la roja
Antares, l'estel més brillant de la constel·lació d'Escorpí i el 16è
estel més brillant del cel. Es tracta d'una supergegant vermella a uns
520 anys llum de nosaltres, de tipus espectral M1.5 amb un diàmetre de 3,4 UA. És tan gran que, si ocupés el lloc del Sol, el seu volum arribaria fins més enllà de l'òrbita de Mart i nosaltres... seriem uns 60 milions de quilòmetres dins seu! La supergegant forma un sistema binari amb una estrella blanc-blavosa de tipus B2.5.
I parlant del planeta vermell, a ell li deu el nom, ja que en ser tots dos vermells, l'estel va semblar als antics una mena d'antagonista del planeta, un anti-Ares (nom grec de Mart) que es contragué en "Antares". Altres gegants vermelles destacables són Aldebaràn (Taure) o Betelgeuse (Orió).
I parlant del planeta vermell, a ell li deu el nom, ja que en ser tots dos vermells, l'estel va semblar als antics una mena d'antagonista del planeta, un anti-Ares (nom grec de Mart) que es contragué en "Antares". Altres gegants vermelles destacables són Aldebaràn (Taure) o Betelgeuse (Orió).
 |
| El Sol, Arcturus i Antares |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada