BALANÇA

Avui parlarem d'una de les constel·lacions zodiacals amb una història més curiosa, segurament desconeguda per al gran públic: La constel·lació de Balança o Libra, una tènue constel·lació situada entre Virgo i Scorpius.

Tan tènue és, que no sempre ha existit!

Ens explicarem: Al llarg dels segles, quan els observadors han dirigit la mirada a aquell sector de cel, no sempre els ha semblat veure un dibuix definit. Així que algunes vegades consideraven que els estels que actualment conformen Libra senzillament eren part de les constel·lacions veïnes, sobretot la d'Escorpí, tot i que algunes tradicions l'integraven a Virgo. En el cas de l'Escorpí, els estels de Libra conformaven les pinces de l'aràcnid, tal com testifiquen els noms dels estel més brillants de la constel·lació: Zubenelgenubi significa en àrab "la pinça del sud" i Zubeneschamali "la pinça del nord".

Tot i això, ja els babilonis a vegades hi veien una balança, donat que en alguns textos la constel·lació apareix esmentada com a Mul Zibanu (les "balances" o "equilibri"), sent les balances un dels símbols del déu Shamash, qui també era el patró de la veritat i la justícia (de fet, és ell qui apareix a les esteles dictant a Hammurabi el seu famós codi legal). Tot i això, en altres fonts mesopotàmiques de la mateixa època Libra continua formant part de Scorpius, així que ni ells mateixos s'aclarien.

Aquesta indefinició es va perllongar fins als grecs, que seguien sense posar-se d'acord de què eren aquell grup d'estels que alguns consideraven les pinces de l'Escorpí i altres les balances de la deessa Astrea, representada a la constel·lació de Virgo.

Així que, com en moltes altres coses, van haver de ser els romans els qui imposessin el seu criteri.  Amb ells la constel·lació es va independitzar i va esdevenir definitiva: La dotzena constel·lació del zodíac, la més nova de les dotze i la única que no representa un ésser viu.

A una distància de 160 anys llum de la Terra, Zubeneschamali és un estel de la seqüència principal de tipus espectral B8V. Aquest tipus d'estrelles solen semblar de color blau clar, però a Zubeneschamali molts la veuen de color verdós, sent en aquest cas l'únic d'aquest color visible a simple vista. Un altre dia en parlarem, de per què no hi ha estels verds. 

Però aquesta no és la única singularitat d'aquest estel!

Resulta que molts astrònoms de l'antiguitat afirmen que Zubeneschamali era tan brillant o més que la propera Antares, a Escorpí. Eratostenes, per exemple, diu que Zubenschamali era més brillant que Antares. En canvi Ptolomeu, 350 anys després, va dir que era tan brillant com aquesta. I avui en dia és molt menys brillant que ella. Què deu haver passat? 

Els astrònoms actuals no ho saben i només poden inferir dues conclusions, per altra banda ben òbvies: O Antares ha augmentat la seva brillantor, o Zubeneschamali ha perdut intensitat. Les causes són encara un misteri...

Zubeneschamali

Per la seva banda, Zubenelgenubi és un estel doble visual, estant ambdues components separades una distància angular de 3'51". La més brillant de les dues és un estel blanc i l'altra estrella és groc-pàl·lida. Al seu torn, la més brillant de les dues sembla ser un sistema estel·lar doble, format per dues estrelles també de classe A, aquestes molt pròximes entre si (menys d'1 UA). El sistema es troba a 77 anys llum del nostre sistema solar.

En quant a planetes extrasolars, a Libra hi ha diverses estrelles que en tenen. 23 Librae és una nana groga de tipus espectral G4-G5V, possiblement evolucionant cap a la fase de subgegante, amb una edat de 9000 milions d'anys. S'han descobert dos planetes en òrbita al voltant d'aquesta estrella: El primer té un període orbital de 258 dies mentre que el segon, en una òrbita més externa, empra uns 5000 dies a completar-la. D'altra banda, Gliese 581 és una nana vermella de tipus M3V, situada a 20,3 anys llum, que té fins a sis planetes extrasolars.