REGULUS

Regulus (α Leonis / α Leo / 32 Leonis / GJ 9316) és el nom de l'estrella més brillant de la constel·lació de Leo. És una de les quatre «estrelles reials» mesopotàmiques, juntament amb Aldebaran (α Tauri), Antares (α Scorpii) i Fomalhaut (α Piscis Austrini). Visualment és de color blau i té una magnitud aparent de +1'35. Es troba gairebé sobre l'eclíptica i cap al 23 d'agost està a l'altre costat del Sol tot i que aquest no arriba a ocultar-la.
La seva declinació (latitud celeste) és d'uns 12 graus positius respecte a l'equador celeste, i arriba a la seva culminació a mitjanit cap al 20 de febrer. Segons el moviment de precessió que modifica les coordenades de les estrelles, fa 44 segles (entorn del 2.400 aC, en temps de l'Imperi Antic d'Egipte) els punts solsticials coincidien cap a la posició de Regulus, de manera que llavors el seu cimal a mitjanit coincidia amb el solstici d'hivern (a l'hemisferi Nord) i el seu cimal a migdia (amb el Sol) amb el solstici d'estiu. D'aquí  22 segles, cap a l'any 4200, el punt equinoccial estarà molt a prop de Regulus.

El nom més comú de l'estrella, Regulus, procedeix del llatí i significa «petit rei». El seu origen cal buscar-lo en el diminutiu del seu anterior nom, Rex, equivalent al Βασιλίσκος grec, però ja els Babilonis l'anomenaven Sharru, «el rei». Aquest títol prové de la creença que aquest estel governava els assumptes celestials, creença que va perdurar des del 3000 a.C. fins al segle XVI. A la India era Magha «la poderosa», a Sogdiana Magh, «la gran» i a  Pèrsia Miyan, «el centre».
Regulus és un sistema estel·lar quàdruple que dista uns 68 anys llum de la Terra. El sistema està compost per l'estrella principal, Regulus A, un estel blanc-blavós de tipus espectral B7V, i una companya tènue de magnitud +8'13, localitzada visualment a 175 segons d'arc. Aquesta última, separada almenys 4.200 UA de Regulus A, és al seu torn un estel binari compost per dues estrelles menys lluminoses que el Sol: Regulus B, una nana taronja de tipus K1-2V, i Regulus C, una nana vermella de tipus M5V. Regulus B i C estan separades entre si 100 UA i completen una òrbita cada 2.000 anys.
Per la seva banda, Regulus A és una binària espectroscòpica i l'estel acompanyant té un període orbital de 40'11 dies. Les anàlisis suggereixen que és una nana blanca amb una massa excepcionalment baixa de 0,3 masses solars, molt per sota del límit inferior de 0'55 masses solars que la teoria de l'evolució estel·lar estableix per a aquest tipus d'estrelles. Distant 0'35 UA de Regulus A, es pot especular que en el passat la nana blanca va ser una geganta lluminosa -molt més brillant que Regulus avui- que va transferir gran part de la seva massa a l'actual Regulus.
Una cinquena estrella a 151 segons d'arc (GJ 9316 D), sembla simplement estar en la mateixa línia de visió de Regulus i no formar part del seu sistema estel·lar.

La lluminositat de Regulus A és molt més gran que la solar: a la part visual de l'espectre és 140 vegades més lluminosa i, si s'inclou l'important quantitat de radiació ultraviolada emesa per l'estrella, la seva lluminositat augmenta fins a 240 vegades la del Sol. La seva temperatura efectiva és de 12.000º K.
Durant dècades els científics han constatat que Regulus A rota sobre si mateixa molt més ràpid que el Sol, amb un període de només 15,9 hores, quan el Sol empra més de 24 dies. A causa de la seva ràpida rotació, Regulus no té forma esfèrica, sinó que està notablement aplatada en els seus pols. Això provoca l'enfosquiment gravitatori: els seus pols són considerablement més calents i cinc vegades més brillants que el seu equador. De fet, si rotés tan sols un 16% més ràpid, la força gravitatòria no podria contrarestar la força centrífuga i l'estrella s'acabaria desintegrant.
Regulus B és un estel similar a Alfa Centauri B, amb un 31% de la lluminositat del Sol i una massa al voltant del 80% de la massa solar. Regulus C és molt petita i tènue, amb una lluminositat de només el 0,31% de la solar i una cinquena part de la massa del Sol.