Imaginem que prenem un tros de metall i el comencem a escalfar. Primer estarà normal, però al cap d'una estona es posarà vermell. Després prendrà una tonalitat ataronjada, que passarà a groga si el seguim escalfant. Després es posaria blanc i finalment blau, abans de fondre's.
Per què canvia de color?
Qualsevol matèria que estigui per sobre del zero absolut (-273ºC) emet llum. La quantitat de llum que emet, i el que és més important, la longitud d'ona d'aquesta llum, dependrà de la seva temperatura. Com més calent sigui, més curta serà la seva longitud d'ona i contra més fred, major la longitud d'ona.
Els objectes molt freds emeten microones. Els objectes menys freds emeten radiació infraroja. Els objectes extremadament calents emeten llum ultraviolada o raigs X. Però ni l'infraroig, ni l'ultraviolat ni, per suposat, els raigs X són visibles per a nosaltres. Només en un rang molt estret de temperatures els objectes emetran llum que els nostres ulls puguin captar, concretament en l'interval comprés entre l'infraroig i l'ultraviolat.
Els objectes molt freds emeten microones. Els objectes menys freds emeten radiació infraroja. Els objectes extremadament calents emeten llum ultraviolada o raigs X. Però ni l'infraroig, ni l'ultraviolat ni, per suposat, els raigs X són visibles per a nosaltres. Només en un rang molt estret de temperatures els objectes emetran llum que els nostres ulls puguin captar, concretament en l'interval comprés entre l'infraroig i l'ultraviolat.
ESPECTRE DE LA LLUM VISIBLE
El mateix passa amb
les estrelles: El seu color depèn de la seva temperatura. Així, els
estels vermells o ataronjats com Antares o Aldebaràn són astres freds
(a escala estel·lar, clar). Els Sol i moltes altres estrelles grogues o
blanques tenen temperatures mitjanes, mentre que les precioses estrelles
blaves com Rigel són molt i molt calentes.
Però tant en el cas del metall com en el dels estels... no heu trobat a faltar alguna cosa?
Però tant en el cas del metall com en el dels estels... no heu trobat a faltar alguna cosa?
El trànsit pel color verd! En cap dels dos casos hem esmentat una fase en la qual la llum emesa tingui un to verdós!
Per què?
La raó és que els objectes no emeten en una sola longitud d'ona sinó EN UN RANG de longituds d'ona. Quan un objecte està a 4200º C, té un màxim d'emissió en la part taronja de l'espectre, però tot i així, segueix emetent en les longituds d'ona veïnes. El mateix passa amb un estel molt calent, que emet molta llum blava, però també una certa quantitat en els altres colors. En els dos casos, el color predominant s'imposa a la resta i l'estel es veu o vermell o blau. I també passa el mateix amb els estels grocs i ataronjats.
Però amb els estels que emeten llum a la zona del verd, passa una cosa: Com que el verd queda enmig de l'espectre de la llum visible i l'estel també emet en les altres longituds d'ona, tots els colors es barregen i originen el color blanc. Els estels verds, es veuen blancs. O el que és el mateix, els estels blancs són en realitat verds.
 |
| TIPUS D'ESTRELLES |
Però la cosa no acaba aquí.
Fem-nos una pregunta: Seria possible un estel que nosaltres veiéssim de color verdós?
Fem-nos una pregunta: Seria possible un estel que nosaltres veiéssim de color verdós?
Doncs resulta que no. Un estel més calent produiria més blau, i un altre més fred més vermell, però no importa el color de la llum que emetés: els nostres ulls no el veurien verd.
Això es deu a les cèl·lules fotosensibles, anomenades cons i bastons, que tenim a la retina. Els bastons són bàsicament detectors de lluminositat, i són cecs al color. Els cons detecten els colors, i n'hi ha de tres tipus: uns sensibles al vermell, uns altres al blau i uns tercers al verd. Quan la llum els colpeja, cada un es dispara una quantitat diferent de vegades: la llum vermella estimula els cons vermells, però els blaus i verds ni s'immuten.
La majoria dels objectes no emeten (o reflecteixen) un sol color, de manera que els cons són estimulats en diferents quantitats. Amb el taronja s'activen el doble de cons vermells que de verds, deixant els blaus apagats. Quan el cervell rep el senyal dels tres cons diu "aquest ha de ser un objecte taronja". Si els cons verds reben tanta llum com els vermells, i els blaus no reben res, llavors el percebem com groc. I així successivament.
Així que la única manera de veure una estrella verda seria que NOMÉS emetés llum verda. Però això és pràcticament impossible: qualsevol estrella que emeti predominantment en verd, també emetrà bastant en vermell i blau, fent que l'estrella es vegi blanca. Canviar la temperatura de l'estrella farà que es vegi taronja, groga, vermella o blava, però mai verda. Els nostres ulls simplement no la veurien així.
La majoria dels objectes no emeten (o reflecteixen) un sol color, de manera que els cons són estimulats en diferents quantitats. Amb el taronja s'activen el doble de cons vermells que de verds, deixant els blaus apagats. Quan el cervell rep el senyal dels tres cons diu "aquest ha de ser un objecte taronja". Si els cons verds reben tanta llum com els vermells, i els blaus no reben res, llavors el percebem com groc. I així successivament.
Així que la única manera de veure una estrella verda seria que NOMÉS emetés llum verda. Però això és pràcticament impossible: qualsevol estrella que emeti predominantment en verd, també emetrà bastant en vermell i blau, fent que l'estrella es vegi blanca. Canviar la temperatura de l'estrella farà que es vegi taronja, groga, vermella o blava, però mai verda. Els nostres ulls simplement no la veurien així.
Però... A la constel·lació de la Balança potser hi ha una excepció!
Zubeneschamali és
un estel de la seqüència principal de tipus espectral B8V. Aquest tipus
d'estrelles solen semblar de color blau clar, però molts asseguren que... la veuen de color verdós!
Proveu-ho vosaltres mateixos, en una nit clara: La veureu blava o verda?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada