La constel·lació actualment denominada Cabellera de Berenice (Coma Berenices) era antigament l'asterisme que conformava la cua de la constel·lació del Lleó. Tot i que Eratòstenes ja s'hi refereix com la Cabellera de Berenice o d'Ariadna, Claudi Ptolomeu no la va posar en la seva llista de 48 constel·lacions clàssiques, mantenint-la dintre del Lleó. Durant molts segles doncs, Coma Berenices va considerar-se part de Leo i, a vegades, fins i tot de Virgo. Però durant el segle XVI, alguns mapes del cel van començar a incloure dues noves constel·lacions, i una d'aquestes era Coma Berenices. La creació de la constel·lació s'atribueix a Tycho Brahe, que la separa de Leo en el seu catàleg de 1602. També apareix com a constel·lació independent a l'Uranometria de Johann Bayer, de 1603.
Coma Berenices és una de les poques constel·lacions (amb Scutum) que deuen el seu nom a una figura històrica, en aquest cas la reina Berenice II d'Egipte, esposa de Ptolemeu III Evergetes, el rei amb qui Alexandria esdevingué un important centre cultural.
La llegenda afirma que la reina havia ofert el sacrifici de la seva cabellera a la deessa Afrodita, pregant pel retorn sa i estalvi del seu marit d'una expedició militar. Com que el rei va tornar victoriós, Berenice va complir la promesa, es va tallar els cabells i els va deixar al temple. Però vet aquí que l'endemà al matí, la cabellera havia desaparegut! Per a calmar la furiosa reina, l'astrònom de la cort, Conon, anuncià que la cabellera havia estat elevada per Afrodita al cel. Va assenyalar el cúmul d'estels que conformaven la cua del Lleó, i des d'aquell moment va passar a ser conegut com la Cabellera de Berenice. La reina, que no devia ser persona modesta, de ben segur va quedar encantada.
Aquesta constel·lació és força modesta, amb uns estels com a molt de la quarta magnitud, però conté el Pol Nord Galàctic, a l'ascensió recta 12h 51,42m i declinació 27° 07,8′ (2000 de l'època juliana).
β Comae Berenices és l'estel més brillant de la constel·lació, amb una magnitud de 4,26. Intrínsecament és només una mica més brillant que el nostre Sol, la qual cosa ens dóna una idea de com es veuria el Sol des de només 27 anys-llum.
El segon estel més brillant de Coma Berenices s'anomena Diadema (α Comae Berenices), i és de magnitud 4,32. Simbolitza una pedra preciosa a la corona de Berenice. És un estel doble, amb dos components de quasi igual magnitud, que podria ser binària eclipsant.
El darrer estel de la quarta magnitud a Coma Berenices és γ Comae Berenices, de la magnitud 4,36.
Encara que Coma Berenices no és una constel·lació extensa, conté vuit objectes Messier. Aquesta constel·lació és rica en galàxies, car conté la part nord del cúmul de Virgo i també s'hi poden veure molts cúmuls globulars. Aquests objectes són molt poc apagats per la pols perquè la constel·lació no està en la direcció del pla galàctic. Sigui com sigui, per causa d'aquest fet, hi ha alguns cúmuls oberts (excepte en el cas del cúmul de Coma Berenices, que domina la part nord de la constel·lació), nebuloses difuses i nebuloses planetàries.
El cúmul de Coma Berenices no té una designació Messier o NGC, però és al catàleg Melotte de cúmuls oberts, en què es designa com a Melotte 111 (Mel 111). És un extens i difús cúmul obert d'estels de la cinquena a la desena magnitud, incloent-hi molts dels estels visibles a simple vista de la constel·lació. El cúmul té l'aparença d'una regió enorme (més de 5 graus quadrats) a prop de γ Comae Berenices. La seva grandària aparent és deguda al fet que és relativament a prop, només a uns 270 anys-llum de la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada