El Lleó (Leo) és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre. Es troba entre les constel·lacions de Cranc i Verge, presidint el cel nocturn a inicis de primavera. La seva forma recorda a la d'un lleó estirat al terra amb el cap dret, com una esfinx.
Com totes les constel·lacions del Zodíac, Leo té un origen molt antic. Mencionada per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest, es feia correspondre a la mitologia grega amb el lleó de Nemea mort per Hèrcules en el primer dels seus dotze treballs. La constel·lació veïna de la Cabellera de Berenice va ser considerada la cua del lleó durant molts segles, abans d'esdevenir una constel·lació independent al segle XVII.
L'estrella més brillant de la constel·lació de Leo s'anomena Regulus (α Leonis), que significa «el Reietó» en llatí. Amb una magnitud d'1'36, es tracta de la vint-i-unena estrella més brillant del cel. És una estrella de la seqüència principal, 4 vegades més àmplia i més massiva que el Sol. Essent una estrella blanca, és molt més calenta que aquest últim i 130 vegades més brillant.
Regulus es troba quasi en el pla de l'eclíptica i a una distància de 68 anys-llum. Té una forma ovoide a causa de la seva velocitat de rotació, que és de només 16 hores, quan el nostre Sol triga més de 24 dies.
Denebola (β Leonis) és la segona estrella de la constel·lació i es situa a l'extrem oposat de Regulus, car el seu nom vol dir «La cua del lleó» en àrab. És una estrella blanca d'un diàmetre i una massa gairebé el doble de la del Sol, relativament propera al Sistema Solar (36 anys-llum). Aquesta estrella és una estrella variable de la classe δ Scuti i la seva magnitud oscil·la lleugerament al voltant de la magnitud 2'14.
Les estrelles α, η, γ, ζ, μ i ε Leonis constitueixen l'asterisme anomenat «la Falç de Leo», característica figura en forma de semicercle que dibuixa la cabellera del felí.
Un altre estel destacable és Wolf 359, no per la seva brillantor sinó per la seva proximitat. Es tracta d'una nana vermella, 50.000 vegades menys lluminosa que el Sol, que esdevé la sisena estrella més a prop del nostre Sistema Solar (la quarta si es considera el sistema d'Alfa Centauri com un sol objecte). Distant 7'78 anys-llum de nosaltres, la seva magnitud absoluta és només 16'55, la qual cosa la fa invisible sense l'ajuda d'un telescopi.
Leo conté moltes galàxies brillants de les quals dues parelles, M65 i M66 i M95 i M96, són els representants més famosos. M65 i M66 són dues galàxies espirals distants 27 milions d'anys-llum i que semblen estar lligades per la força gravitatòria. M95 i M96 són dues galàxies allunyades 29 milions d'anys-llum que constitueixen un cúmul amb moltes més galàxies menys brillants.
Com totes les constel·lacions del Zodíac, Leo té un origen molt antic. Mencionada per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest, es feia correspondre a la mitologia grega amb el lleó de Nemea mort per Hèrcules en el primer dels seus dotze treballs. La constel·lació veïna de la Cabellera de Berenice va ser considerada la cua del lleó durant molts segles, abans d'esdevenir una constel·lació independent al segle XVII.
L'estrella més brillant de la constel·lació de Leo s'anomena Regulus (α Leonis), que significa «el Reietó» en llatí. Amb una magnitud d'1'36, es tracta de la vint-i-unena estrella més brillant del cel. És una estrella de la seqüència principal, 4 vegades més àmplia i més massiva que el Sol. Essent una estrella blanca, és molt més calenta que aquest últim i 130 vegades més brillant.
Regulus es troba quasi en el pla de l'eclíptica i a una distància de 68 anys-llum. Té una forma ovoide a causa de la seva velocitat de rotació, que és de només 16 hores, quan el nostre Sol triga més de 24 dies.
Denebola (β Leonis) és la segona estrella de la constel·lació i es situa a l'extrem oposat de Regulus, car el seu nom vol dir «La cua del lleó» en àrab. És una estrella blanca d'un diàmetre i una massa gairebé el doble de la del Sol, relativament propera al Sistema Solar (36 anys-llum). Aquesta estrella és una estrella variable de la classe δ Scuti i la seva magnitud oscil·la lleugerament al voltant de la magnitud 2'14.
Les estrelles α, η, γ, ζ, μ i ε Leonis constitueixen l'asterisme anomenat «la Falç de Leo», característica figura en forma de semicercle que dibuixa la cabellera del felí.
Un altre estel destacable és Wolf 359, no per la seva brillantor sinó per la seva proximitat. Es tracta d'una nana vermella, 50.000 vegades menys lluminosa que el Sol, que esdevé la sisena estrella més a prop del nostre Sistema Solar (la quarta si es considera el sistema d'Alfa Centauri com un sol objecte). Distant 7'78 anys-llum de nosaltres, la seva magnitud absoluta és només 16'55, la qual cosa la fa invisible sense l'ajuda d'un telescopi.
Leo conté moltes galàxies brillants de les quals dues parelles, M65 i M66 i M95 i M96, són els representants més famosos. M65 i M66 són dues galàxies espirals distants 27 milions d'anys-llum i que semblen estar lligades per la força gravitatòria. M95 i M96 són dues galàxies allunyades 29 milions d'anys-llum que constitueixen un cúmul amb moltes més galàxies menys brillants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada