Tau Ceti és un estel de la constel·lació de la Balena (Cetus), situat a 11'9 anys llum de la Terra. Es tracta d'una constel·lació visible per a nosaltres durant la tardor i l'hivern, molt a prop d'Orió.
Fa unes dècades es va fer relativament famosa degut a que és, després d'Alpha Centauri A i Èpsilon Eridani, el tercer estel més proper de la mateixa classe espectral que el Sol, tot i que només té el 78% de la seva massa i el 79.3% del seu radi. Això la va convertir, molt abans del descobriment de planetes extrasolars, en una de les principals candidates a allotjar algun tipus de vida semblant a la nostra. Per això s'hi van enviar alguns missatges matemàtics d'aquells que gent com Sagan o Drake dissenyaven per, diguem-ne, provar si hi havia sort. No cal dir que mai ha arribat cap resposta... tot i que programes com el SETI la segueixen tenint al punt de mira. I ben fet que fan, per que des del desembre de 2012... hi ha proves de cinc planetes orbitant Tau Ceti! La massa mínima dels planetes és estimada entre dos a sis vegades la de la Terra, amb períodes que van de 14 a 640 dies. Seguirem observant i escoltant, doncs, a veure si algú contesta. Tot i que mentrestant, alguns escriptors de ciència-ficció ja han imaginat viatges a Tau Ceti, com Kim Stanley Robinson a la seva molt recomanable novel·la Aurora.
Aquest estel no té un nom tradicional reconegut àmpliament: El nom "Tau Ceti" és la nomenclatura de Bayer d'aquesta estrella, que assigna una lletra grega als estels principals de cada constel·lació segons la seva magnitud. A vegades també s'anomena Durre Menthor, nom d'orígen àrab, que vindria a significar "Les Perles Disperses" (del Collaret Trencat). Una altra font àrab la denomina Thālith al Naʽāmāt que va ser traduït al llatí com "Tertia Struthionum", és a dir "el tercer estruç", ja que aquesta estrella forma part d'un grup que els àrabs identificaren amb aquests curiosos animalons. L'astre es pot veure a ull nu, ja que és una estrella de tercera magnitud i, vist des de Tau Ceti, el Sol és una estrella també de tercera magnitud, a la constel·lació del Bover. El període de rotació de Tau Ceti és estimat en 34 dies i, segons sembla, l'estem veient des d'un dels seus pols. La seva lluminositat equival al 55% de la lluminositat del Sol, així que allà el centre de la zona habitable equivaldria a la distància mitjana entre Venus i el Sol.
Una gran diferència amb el nostre Sistema Solar és que a Tau Ceti encara hi ha un gran núvol de pols, asteroides i cometes envoltant l'estrella, cosa que aquí afortunadament ja no passa: La major part d'aquest material primigeni fa molt de temps que va desaparèixer a base de col·lisionar amb els planetes, deixant-ho tot força net. Allà, però, sembla que no és així. Per tant, la possibilitat que els seus planetes rebin impactes com el que aquí va exterminar els dinosaures és molt més alta, es calcula que unes 10 vegades més que a la Terra. De tota manera, podem ser optimistes: La major part d'aquest cinturó de material potencialment perillós sembla estar orbitant a molta distància de Tau Ceti, de manera que pot ser anàleg al cinturó de Kuiper del nostre Sistema Solar, situat més enllà de Neptú i, per tant, poc amenaçador per als planetes interiors.
La propera tardor ja tenim on dirigir la vista i fer volar l'imaginació...
El Sistema Tau Ceti. Recordem que 1 UA (Unitat Astronòmica) és la distància de la Terra al Sol. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada