VISCA CATALUNYA I VISCA L'UNIVERS!!!
dimecres, 11 de setembre del 2024
dissabte, 23 de desembre del 2023
dilluns, 11 de setembre del 2023
dissabte, 11 de juny del 2022
SOLSTICI D'ESTIU 2022
Contràriament al que la cultura popular afirma, la nit més curta de l'any (i el pas de primavera a estiu) no és sempre la de la revetlla de Sant Joan (nit del 23 al 24 de juny) sinó que aquest honor fluctua d'any en any entre els dies que envolten aquesta data. I aquest 2022 la nit més curta serà la del dilluns 20 al dimarts 21 de juny, dia en què l'estiu astronòmic començarà a les 11:14 AM (09:14 UTC).
Sempre parlant del nostre hemisferi, durant els dies anteriors i posteriors al solstici d'estiu no tan sols les hores de llum solar són moltes sinó que els rajos solars arriben a la seva màxima rectitud fent que el flux de radiació que rebem també sigui màxim, cosa que cal tenir en compte a l'hora d'anar a la platja. Efectivament, el Sol és molt més agressiu al juny que no pas en ple estiu. A partir del solstici estival, les hores de llum solar començaran a minvar fins arribar al mínim durant el solstici d'hivern, poc abans de Nadal.
Així doncs, el dia 21 de juny tindrem 15.05 hores de llum solar. I això no té res a veure amb la distància entre la Terra i el Sol, ja que és justament ara quan som més lluny de la nostra estrella. Concretament, el dia 4 de juliol a les 9:11 del matí serà quan la Terra passi pel seu afeli, és a dir, el punt de la seva órbita més allunyat del Sol. Serem a 152.098.232 km [1.0167154 UA] del nostre estel i ens mourem a la velocitat orbital mínima, uns 105.000 km/h. És per això que l'escurçament dels dies a l'estiu no es nota tant com l'allargament de les hores de llum durant les setmanes posteriors al Nadal: Llavors la Terra, en circular pel punt més proper al Sol de la seva òrbita (periheli), ho fa a més velocitat i el seu eix es redreça més ràpidament que no pas ara.
dissabte, 11 de setembre del 2021
DIADA 2021
TRES INDRETS EMBLEMÀTICS DE L'ASTRONOMIA CATALANA.
BONA DIADA!
OBSERVATORI FABRA
PARC ASTRONÒMIC DEL MONTSEC
https://www.parcastronomic.cat
OBSERVATORI ASTRONÒMIC D'ALBANYÀ
VISCA L'UNIVERS
I VISCA CATALUNYA!
dissabte, 23 de gener del 2021
DESEMBARCAMENT MARCIÀ
Empesos per l’afany de respondre a la gran pregunta de la vida, el juliol del 2020 els Estats Units, la Xina i els Emirats Àrabs van llançar les seves respectives sondes per continuar l’exploració de Mart.
Aquest febrer arribaran al nostre planeta veí.
Si bé les tres tenen com a destinació el planeta vermell, els objectius i expectatives de les missions són molt diferents: la dels Emirats Àrabs Units es diu Hope. És la seva primera missió i hi han enviat un satèl·lit, per tant, no entrarà a l’atmosfera de Mart ni hi aterrarà. Les missions xinesa (Tianwen-1) i nord-americana (Perseverance) han enviat robots que aterraran a Mart per explorar el terreny. La missió liderada per la NASA és de llarg la més ambiciosa i, a més, de la qual tenim més detalls, també sobre els decisius minuts finals de vol.
L’arribada a Mart, la part més complicada
Al febrer les missions xinesa i nord-americana afrontaran les maniobres finals d’aterratge, les més complexes, fins al punt que la NASA, l’agència espacial nord-americana, les ha batejat com “Els set minuts del terror”.
Totes les operacions que conformen ‘Els set minuts de terror’, que podrem veure en directe el 18 de febrer a través del canal de la NASA, les haurà de fer la sonda Perseverance de manera 100% autònoma: és impossible maniobrar-la des d’aquí a causa del retard entre els dos planetes
El 18 de febrer el Perseverance haurà de fer, automàticament, aquestes tres maniobres decisives fins a aterrar a la superfície marciana:
• Entrada
La sonda viatja a una velocitat 22 vegades la velocitat del so i s’ha de frenar. Per fer-ho, utilitzarà un escut tèrmic que generarà fricció amb l’atmosfera marciana. L’escut, a més, protegirà la càpsula, que va dins la sonda.
• Descens a la superfície
Posteriorment es desplegarà un paracaigudes que servirà per reduir encara més la velocitat de la sonda.
• Aterratge
Una vegada controlada la velocitat, la càpsula alliberarà el robot Perseverance, que duu a dins, i que caurà plegat a sota d’una mena de grua. A pocs metres de la superfície, uns coets retropropulsors aturaran la caiguda, i llavors la grua, immòbil, baixarà el Perseverance, amb uns cables que el dipositaran sobre la superfície de Mart. Finalment, un mecanisme tallarà els cables i la grua s’autodestruirà lluny del robot.
La tasca sobre el terreny: descobrir vida passada
El Perseverance aterrarà dins el cràter Jezero, un antic llac on desembocaven corrents d’aigua que, amb els anys, van formar un delta. Explica Català que “l’objectiu del Perseverance és “explorar Mart per trobar-hi vida passada. El robot explorarà de dia i s’aturarà de nit: baixen en picat les temperatures i suposaria un malbaratament de bateria”.
Qualsevol mostra geològica sospitosa de demostrar que a Mart hi va haver vida serà analitzada in situ i col·locada dins uns petits contenidors que porta el mateix robot. Posteriorment, els contenidors es dipositaran a la superfície: en el futur, una missió volarà a Mart a recollir-los i tornar-los a la Terra perquè el Perseverance no hi tornarà.
Mart, una segona oportunitat
Per Català, l’espai, i en concret Mart, “ens dona una segona oportunitat per posar en pràctica valors que a la Terra no hem estat capaços de fomentar”, especialment la sostenibilitat. Amb tot, Català considera imprescindible actualitzar la legislació relativa a l’exploració espacial per regular-la i evitar caure en errors en què, a la Terra, ja hem caigut massa vegades. A Mart partim de zero i això no és només un gran repte, és una responsabilitat enorme.
Font: Rac1
diumenge, 20 de setembre del 2020
EQUINOCCIS
L'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada a tot el món, llevat dels pols. La paraula equinocci ve del llatí aequinoctium i significa 'igualació amb la nit'.
Hi ha dos equinoccis l'any:
L'equinocci de primavera o equinocci vernal, que es produeix entorn del 20 de març quan el Sol travessa l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero, passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca el començament de la primavera.
L'equinocci de tardor, que es produeix pels voltants del 23 de setembre, quan el Sol travessa l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'arribada de la tardor.
A l'hemisferi sud, aquests noms s'intercanvien.
Els equinoccis també es poden considerar com dos punts en el cel. Són els punts on l'equador celeste talla l'eclíptica. En astronomia, aquests punts són els nodes orbitals de la Terra. Es diuen punt Àries o punt vernal (l'equinocci de primavera) i punt Balança (l'equinocci de tardor).
El moment que el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular precisament i l'equinocci té lloc durant un instant precís en el temps. En diversos punts de la Terra, els equinoccis poden tenir lloc en dates diferents a causa dels diferents fusos horaris.
La Terra, durant l'Equinocci
Subscriure's a:
Missatges (Atom)