ORIÓ

La constel·lació d'Orió és una de les més famoses, reconeixibles i espectaculars del cel. A més, en estar situada vora l'equador celeste, és visible des de qualsevol lloc del món. Al nostre hemisferi és una constel·lació típica de tardor i hivern.

Representa la figura mitològica del caçador Orió, sobre el qual s'expliquen diverses històries. Una d'elles relata com Orió va empaitar les set filles del gegant Atles, les Plèiades, amb intencions deshonestes (efectivament, la constel·lació d'Orió sempre es mou pel cel rere el cúmul de les Plèiades). Les pobres noies van implorar l'ajuda de Zeus, el qual les va transformar en ocells que s'envolaren cap al cel, on es convertiren en estels. Per a castigar Orió, els déus enviaren un escorpí que el pessigà, causant-li la mort. Però després els va saber greu, així que els enviaren tots dos al cel, situats en bandes oposades del firmament, on mai són visibles al mateix temps.

Us agrada la història? Doncs encara n'hi ha més: Com a bon caçador, a Orió el segueixen sempre els seus gossos: Les constel·lacions de Canis Majoris i Canis Minoris, que es mouen pel cel seguint a la d'Orió. Per als sumeris, Orió tenia la forma d'un xai i per als egipcis, que la reverenciaven enormement, representava el déu Osiris. Fins i tot hi ha qui suggereix que les piràmides de Gizeh són una representació colossal en pedra dels tres estels de Cinturó d'Orió.

Per que el tret més distintiu d'aquesta constel·lació són tres estels gairebé idèntics situats en diagonal, enmig d'un quadrat format per quatre estels més de gran brillantor. Aquests tres estels també són coneguts com Les Tres Maries. En ells, els antics hi van veure el cinturó del caçador, del qual penja una daga en forma de tènue núvol blanquinós: Es tracta d'una sèrie de nebuloses entre les quals destaca la Gran Nebulosa d'Orió (M42), una de les nebuloses més fàcils de veure des de la Terra, tot i estar situada a 1500 anys llum d'aquí. Una altra nebulosa situada molt a prop del Cinturó d'Orió és la del Cap de Cavall, tot i que aquesta només és visible a través de telescopis potents.

Les quatre estrelles exteriors de la constel·lació representen les espatlles i les cames del caçador i són astres de gran interès:

Betelgeuse, una supergegant vermella que és la dotzena estrella més brillant del cel. La seva proximitat (427 anys llum), combinada amb la seva grandària, fan que sigui una de les poques estrelles de les quals es pot obtenir una imatge del seu disc.

Bellatrix, una gegant blava relativament propera a la Terra (240 anys llum) amb un nom (en llatí "la guerrera") que s'inspira  en les mítiques i salvatges amazones.

Saiph, supergegant blava unes 17 vegades més gran que el Sol, del qual dista uns 720 anys llum.

Rigel, una supergegant blava a uns 780 anys llum d'aquí, és al setena estrella més brillant del cel. Brilla 40.000 vegades més que el Sol i és l'estel més potent en 3000 anys llum a la rodona.

Seguint Orió, a les constel·lacions dels cans major i menor, trobarem Sírius, l'estel més brillant del cel i Procyon, un altre estel molt lluminós. Però d'ells en parlarem en una altra ocasió...