TEMPESTES I AURORES A URÀ

Urà triga 84 anys a fer una volta al sol, així que cap ésser humà pot dir que ha complert dos anys d'Urà. Pel mateix motiu les estacions a Urà són tremendament llargues. Quan la Voyager 2 va passar per aquest gegant de gas congelat el 1986, ens va mostrar una monòtona atmosfera de color turquesa en perfecta calma, sense tempestes, ni núvols ni res. A diferència de la resta de planetes exteriors, l'atmosfera d'Urà semblava molt poc interessant. Ara sabem que en realitat estava adormida...
La visita de la Voyager 2 va coincidir amb el solstici de l'hemisferi sud. És a dir, en ple estiu de l'hemisferi austral, de manera que només vam poder contemplar la meitat del planeta. Però Urà és famós per tenir el seu eix de rotació 'tombat', amb una inclinació de 98º, així que els canvis estacionals haurien de ser dràstics en aquest planeta. Des del sobrevol de la Voyager 2 el telescopi espacial Hubble i altres observatoris terrestres han estudiat Urà principalment en longituds d'ona de l'infraroig (les imatges de la Voyager 2 van ser preses en l'espectre visible). D'aquesta manera, som capaços de veure estructures que es troben a certa profunditat en l'atmosfera a través de la boirina de metà que cobreix aquest món: La vida real de l'atmosfera uraniana no és tan avorrida com semblava fins ara.

Tempestes a Urà, l'agost de 2014, captades pel telescopi  Keck de Hawai.

A diferència de les aurores terrestres, les aurores d'Urà són relativament febles i de curta durada, de  només uns minuts com a màxim. Van ser captades per primera vegada, com no, pel Voyager 2, però mai les havia vist cap telescopi "terrestre" fins al novembre de 2011: Va ser el Hubble, que tot i ser considerat terrestre no està precisament a la Terra sinó en òrbita al seu voltant...
Les aurores són creades per la magnetosfera d'un planeta. A la Terra la magnetosfera  s'alinea estretament amb l'eix de rotació, per la qual cosa les aurores es produeixen sobretot a les latituds polars. Però com que el camp magnètic d'Urà està bastant desplaçat respecte el seu eix de rotació, que al seu torn està inclinat gairebé 98 graus respecte a la seva trajectòria orbital, allà les aurores es produeixen preferentment prop de l'equador. Cada casa, un món, que diuen...

Aurores boreals a Urà captades pel Hubble el 2011.

Font: http://danielmarin.naukas.com/