La Galàxia d'Andròmeda, a uns 2,5 milions d'anys llum de distància, és la galàxia espiral més propera a la Via Làctia. Des de fa un segle, els astrònoms sabien del cert que s'estava acostant a nosaltres, però no quedava clar si hi acabaríem col·lisionant o no. Ara, un equip d'astrònoms ha aclarit aquesta qüestió, observant atentament el moviment d'Andròmeda.
Projectant el moviment de les estrelles d'Andròmeda durant els propers 8 milions d'anys, els astrònoms ara saben el camí que està prenent la nostra galàxia veïna a través de l'espai: Es dirigeix directament cap a nosaltres, a uns 140 quilòmetres per segon, i col·lisionarem amb ella d'aquí uns 4000 milions d'anys. Les simulacions per ordinador basades en les observacions del Hubble mostren com les dues galàxies s'estavellaran i com la col·lisió entre elles es veurà des de la Terra, si encara existeix.
I com pot ser això, si ens han dit que vivim en un univers en expansió? Doncs per que, tot i estar fugint de l'indret on hi va haver el Big-Bang, la Via Làctia i Andròmeda són com dos cotxes que circulen l'un per l'autopista i l'altre pel carril d'accés: Tots dos van en la mateixa direcció però les seves trajectòries es tallen. Si cap dels dos afluixa, s'acabaràn trobant. Per això als carrils d'acceleració hi ha un cediu el pas... però a l'espai no.
El moviment és realment molt subtil, i no evident a primera vista, fins i tot quan es mesura amb les imatges del Hubble. Malgrat això, l'anàlisi minuciós ha revelat petits moviments que els científics han estat capaços de projectar en el futur. Basant-se en aquestes troballes, és finalment possible demostrar el que passarà amb la Via Làctia i Andròmeda en els propers 4000 milions d'anys: Les galàxies s'aproparan lentament per, a continuació, col·lisionar vàries vegades en una prolongada dansa gravitatòria. I acabaràn fusionant-se gradualment en una sola galàxia gegant que fins i tot ja ha estat batejada: Lactòmeda.
El moviment és realment molt subtil, i no evident a primera vista, fins i tot quan es mesura amb les imatges del Hubble. Malgrat això, l'anàlisi minuciós ha revelat petits moviments que els científics han estat capaços de projectar en el futur. Basant-se en aquestes troballes, és finalment possible demostrar el que passarà amb la Via Làctia i Andròmeda en els propers 4000 milions d'anys: Les galàxies s'aproparan lentament per, a continuació, col·lisionar vàries vegades en una prolongada dansa gravitatòria. I acabaràn fusionant-se gradualment en una sola galàxia gegant que fins i tot ja ha estat batejada: Lactòmeda.
Tot i aquest panorama, el Sistema Solar, sorprenentment, hauria de sobreviure a aquest gran cataclisme...
La raó per la qual pensem que el nostre Sistema Solar no serà afectat per aquesta col·lisió galàctica és que les galàxies són principalment espai buit: Tot i que la nostra galàxia, així com la galàxia d'Andròmeda, pot contenir uns cent mil milions d'estrelles, aquestes són molt distants les unes de les altres. Així que quan dues galàxies xoquen entre si, les estrelles, bàsicament, passen unes entre les altres i la possibilitat que dues estrelles es trobin en realitat és molt i molt petita.
La raó per la qual pensem que el nostre Sistema Solar no serà afectat per aquesta col·lisió galàctica és que les galàxies són principalment espai buit: Tot i que la nostra galàxia, així com la galàxia d'Andròmeda, pot contenir uns cent mil milions d'estrelles, aquestes són molt distants les unes de les altres. Així que quan dues galàxies xoquen entre si, les estrelles, bàsicament, passen unes entre les altres i la possibilitat que dues estrelles es trobin en realitat és molt i molt petita.
El nostre Sol serà un estel agonitzant d'aquí 4000 milions d'anys, però si la vida és encara present a la Via Làctia, els canvis que es veuran en el cel seran força espectaculars, tot i que molt i molt lents. Si esperem els suficients milions d'anys, Andròmeda es veurà enorme al firmament i constituïrà un espectacle sensacional.
Però... i la tercera integrant del nostre Grup Local?
Per que a més de la Via Làctia, Andròmeda i totes les seves galàxies satèl·lits, n'hi ha una altra de galaxia, que és la nostra veïna més desconeguda: La Galàxia del Triangle (M33).
A la propera entrada parlarem d'ella, de fet serà la portada del mes de setembre. La pobre bé que s'ho mereix, després de tant de temps a l'ombra de les seves veïnes!
* Tingueu present que en anglès un bilió són mil milions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada