La galàxia NGC 1433, a la constel·lació de
Dorado. És una de les 50 galàxies més properes a nosaltres, ja que
"només" es troba a 32 milions d'anys llum i va ser descoberta l'any 1726
per James Dunlop. És una de les galàxies més lluminoses, ja que el seu
centre irradia gairebé tanta llum com tota la Via Làctia.
Pertany a un tipus de galàxies molt actives, conegudes com "Galàxies Seyfert", que representen el 10% del total de galàxies. L'observació dels nuclis galàctics actius i brillants interessa molt als científics que estudien els forats negres: Sembla ser que gairebé tots els centres galàctics, començant per la nostra pròpia galàxia, contenen un forat negre supermassiu, envoltat per un disc de material, que fa orbitar al seu voltant tota la galàxia. Aquests forats supermassius podrien ser els responsables de mantenir agrupades les estrelles d'una galàxia més que no pas la pròpia gravetat de les estrelles, com es creia fins ara. Fins i tot podria ser que sense forats negres supermassius... no hi hagués galàxies!
Pertany a un tipus de galàxies molt actives, conegudes com "Galàxies Seyfert", que representen el 10% del total de galàxies. L'observació dels nuclis galàctics actius i brillants interessa molt als científics que estudien els forats negres: Sembla ser que gairebé tots els centres galàctics, començant per la nostra pròpia galàxia, contenen un forat negre supermassiu, envoltat per un disc de material, que fa orbitar al seu voltant tota la galàxia. Aquests forats supermassius podrien ser els responsables de mantenir agrupades les estrelles d'una galàxia més que no pas la pròpia gravetat de les estrelles, com es creia fins ara. Fins i tot podria ser que sense forats negres supermassius... no hi hagués galàxies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada