Aquests dies podem veure cada vespre, cap a l'oest, un gran i brillant punt al cel: És el planeta Venus.
Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor (el planeta es déia Afrodita a Grècia i Ishtar a Mesopotàmia). Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de −4.6. Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol, és a dir, a trenc d'alba o al vespre, raó per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda.
És el planeta més proper i el que per magnitud més s'assembla al nostre (el seu radi mitjà és el 0.9499 del terrestre i la seva massa 0.815 vegades la de la Terra). Es creu que en un inici Venus i la Terra eren planetes bessons, amb atmòsferes similars i grans oceans d'aigua... però alguna cosa va passar a Venus que l'ha convertit en un autèntic infern amb pressions superficials que ens esclafarien, temperatures de 450 ºC i pluges... d'àcid sulfúric! Les sondes (sobretot russes) que han aconseguit baixar a Venus han estat operatives només durant uns pocs minuts abans de ser esclafades, cremades o corroïdes per l'ambient, d'aquí que hi hagi tan poques imatges de la superfície. El responsable de la catàstrofe ha estat un efecte hivernacle descontrolat causat per la densa atmòsfera venusiana, que deixa entrar tota la calor del Sol però no deixa irradiar-ne una gran part a l'espai, com sí passa a la Terra. Els científics creuen que un periode de gran activitat volcànica en el passat va desequilibrar el clima de Venus a base d'expulsar enormes quantitats de CO2 a l'atmosfera.
Però potser la tragèdia va venir de l'exterior... Sabeu que Venus té un dels periodes de rotació més llargs del Sistema Solar? Gira sobre si mateix cada 243 dies terrestres... però el seu any dura només 225 dies! És a dir, que a Venus el dia dura més que l'any. I, a més, aquesta lenta rotació és retrògrada, és dir, que el Sol surt per l'oest i es pon per l'est, cosa molt rara al Sistema Solar (tot i no ser l'únic planeta retrògrad). Aquesta lentitud en la rotació potser és la responsable de que Venus no tingui un camp magnètic com el nostre, que la protegeixi de les partícules solars d'alta energia, cosa que encara contribueix més al seu brutal escalfament. Alguns astrofísics creuen que tot això podria haver estat causat per alguna gran col·lisió en temps remots amb algun altre astre, potser una lluna. Qui sap...
El que sí hem de saber és que l'efecte hivernacle de Venus podria reproduïr-se a la Terra si no la cuidem com cal!
Així l'hem vist avui amb la lent de 58 augments del nostre petit telescopi. La seva atmòsfera de densos núvols de color clar la fan un astre monòton i poc agraït d'observar, però veiem que presenta fases, com la Lluna:
Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor (el planeta es déia Afrodita a Grècia i Ishtar a Mesopotàmia). Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de −4.6. Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol, és a dir, a trenc d'alba o al vespre, raó per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda.
És el planeta més proper i el que per magnitud més s'assembla al nostre (el seu radi mitjà és el 0.9499 del terrestre i la seva massa 0.815 vegades la de la Terra). Es creu que en un inici Venus i la Terra eren planetes bessons, amb atmòsferes similars i grans oceans d'aigua... però alguna cosa va passar a Venus que l'ha convertit en un autèntic infern amb pressions superficials que ens esclafarien, temperatures de 450 ºC i pluges... d'àcid sulfúric! Les sondes (sobretot russes) que han aconseguit baixar a Venus han estat operatives només durant uns pocs minuts abans de ser esclafades, cremades o corroïdes per l'ambient, d'aquí que hi hagi tan poques imatges de la superfície. El responsable de la catàstrofe ha estat un efecte hivernacle descontrolat causat per la densa atmòsfera venusiana, que deixa entrar tota la calor del Sol però no deixa irradiar-ne una gran part a l'espai, com sí passa a la Terra. Els científics creuen que un periode de gran activitat volcànica en el passat va desequilibrar el clima de Venus a base d'expulsar enormes quantitats de CO2 a l'atmosfera.
Però potser la tragèdia va venir de l'exterior... Sabeu que Venus té un dels periodes de rotació més llargs del Sistema Solar? Gira sobre si mateix cada 243 dies terrestres... però el seu any dura només 225 dies! És a dir, que a Venus el dia dura més que l'any. I, a més, aquesta lenta rotació és retrògrada, és dir, que el Sol surt per l'oest i es pon per l'est, cosa molt rara al Sistema Solar (tot i no ser l'únic planeta retrògrad). Aquesta lentitud en la rotació potser és la responsable de que Venus no tingui un camp magnètic com el nostre, que la protegeixi de les partícules solars d'alta energia, cosa que encara contribueix més al seu brutal escalfament. Alguns astrofísics creuen que tot això podria haver estat causat per alguna gran col·lisió en temps remots amb algun altre astre, potser una lluna. Qui sap...
El que sí hem de saber és que l'efecte hivernacle de Venus podria reproduïr-se a la Terra si no la cuidem com cal!
Així l'hem vist avui amb la lent de 58 augments del nostre petit telescopi. La seva atmòsfera de densos núvols de color clar la fan un astre monòton i poc agraït d'observar, però veiem que presenta fases, com la Lluna:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada