Tità,
el satèl·lit més gran de Saturn, és un dels mons extraterrestres que
més atrau la nostra atenció. Té un diàmetre de 5.150 km (la nostra Lluna
en fa 3.475) i és l'única lluna del Sistema Solar que compta amb una
atmosfera significativa, descoberta per l'astrònom català Josep Comas i
Solà el 1908.
El seu color ataronjat es deu a la presència de gas metà, combinat amb altres hidrocarburs. De fet, si algun dia hi arribem, ens podrem banyar en autèntics oceans d'hidrocarburs, el somni de tot gran magnat petroler!
Aquestes condicions el fan un dels principals candidats a contenir algun tipus de vida fora de la Terra, ja que el metà líquid podria fer la funció que aquí té l'aigua. Un fet curiós és que, per estrany que sembli, per a un humà seria més fàcil passejar-se per Tità que per Mart, ja que en aquest darrer a més de la protecció contra la falta d’oxigen i la fred, un astronauta necessitaria protegir-se també contra la radiació solar i la baixíssima pressió atmosfèrica. A Tità, en canvi, gairebé podria passejar-se amb indumentària de submarinista.
La sonda Huygens aterrà a Tità l'any 2005. Fou la primera sonda que assolí la superfície d'un satèl·lit diferent de la Lluna. Desgraciadament, només va estar activa una estona i les dades que va poder enviar van ser minses. Des de llavors, l'enviament d'una nova sonda a Tità ha estat sempre en boca de totes les agències espacials però, de moment, cap d'elles ha fet el pas. Esperem que algú es decideixi a fer-lo aviat!
El seu color ataronjat es deu a la presència de gas metà, combinat amb altres hidrocarburs. De fet, si algun dia hi arribem, ens podrem banyar en autèntics oceans d'hidrocarburs, el somni de tot gran magnat petroler!
Aquestes condicions el fan un dels principals candidats a contenir algun tipus de vida fora de la Terra, ja que el metà líquid podria fer la funció que aquí té l'aigua. Un fet curiós és que, per estrany que sembli, per a un humà seria més fàcil passejar-se per Tità que per Mart, ja que en aquest darrer a més de la protecció contra la falta d’oxigen i la fred, un astronauta necessitaria protegir-se també contra la radiació solar i la baixíssima pressió atmosfèrica. A Tità, en canvi, gairebé podria passejar-se amb indumentària de submarinista.
La sonda Huygens aterrà a Tità l'any 2005. Fou la primera sonda que assolí la superfície d'un satèl·lit diferent de la Lluna. Desgraciadament, només va estar activa una estona i les dades que va poder enviar van ser minses. Des de llavors, l'enviament d'una nova sonda a Tità ha estat sempre en boca de totes les agències espacials però, de moment, cap d'elles ha fet el pas. Esperem que algú es decideixi a fer-lo aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada