Les galàxies del nostre Univers s'agrupen, aparentment per raons gravitatòries, en conjunts de grans galàxies acompanyades de vàries galàxies menors, separades dels altres agrupaments galàctics per una gran distància.
El nostre conjunt s'anomena Grup Local i consta de tres grans galàxies acompanyades d'unes 30 galàxies més petites. Les tres galàxies principals són:
La Gran Galàxia d'Andròmeda és la més propera a la nostra (a 2'5
milions d'anys llum!) i va venint cap a nosaltres a 140 Km per segon. Es
calcula que col·lisionarem d'aquí uns 5000 milions d'anys, així que
tots tranquils... de moment.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Galàxia_d%27Andròmeda
La
Galàxia del Triangle, a 3 milions d'anys llum és, juntament amb la
d'Andròmeda, la que tenim més a prop. Aquestes dues galàxies i la Via
Làctia són els membres principals del nostre Grup Local.
Completem el nostre Grup Local amb la seva tercera gran galàxia, la nostra. Sabem moltes més coses de galàxies situades a milions d'anys llum que no pas de la nostra, molt difícil d'estudiar en el seu conjunt, ja que hi som a dins (és com si estéssim tancats en una habitació veient per la finestra els edificis del voltant i intentéssim deduïr com pot ser l'edifici on estem tancats). Durant molt de temps es creia que la Via Làctia no era una galàxia especialment gran, però darrerament sembla que no és així i les estimacions més recents li atorguen un diàmetre de 100.000 anys llum i una massa que s'apropa al bilió de masses solars, xifres que la farien molt similar en tamany a la seva veïna d'Andròmeda. Aparenta ser de la classe d'espiral barrada (els braços en espiral arrenquen d'una estructura en forma de barra allargada que travessa el nucli) però no té 2 sinó més braços, d'aquí que en els darrers anys s'hagi reconsiderat a l'alça la seva envergadura. El Sistema Solar (i Tossa en ell) es troba en un dels braços menors, el d'Orió, situat entre els més grans de Sagitari (cap al'interior de la galàxia) i Perseu (cap a l'exterior), resultant estar a mig camí del centre galàctic, que se suposa ocupat per un forat negre súper-massiu, al qual fem una volta completa cada 220 milions d'anys.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_Làctia
Visió hipotètica de la Via Làctia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada