L'hexàgon polar de Saturn va ser descobert per les sondes Voyager entre 1981 i 1982 i estudiat en profunditat per la Cassini des del 2006. En un principi la Cassini només va ser capaç de prendre imatges infraroges tèrmiques de l'hexàgon, ja que aquest es trobava en la zona ombrívola de l'òrbita de Saturn. A partir de gener del 2009 però, es van poder obtenir ja imatges convencionals. La Cassini va ser capaç de captar un vídeo del patró climàtic del pol nord mentre viatjava a la mateixa velocitat que el planeta, obtenint així la gravació de només el moviment de l'hexàgon.
Una hipòtesi sobre el seu orígen, desenvolupada a la Universitat d'Oxford, es basa en la velocitat dels vents de l'atmosfera de Saturn. Formes regulars similars van ser creades al laboratori quan es va fer girar un tanc circular de líquid a diferents velocitats entre el seu centre i la perifèria. La forma més comuna obtinguda era de sis cares, però també es van produir formes de dos a vuit cares. L'aparició d'aquestes formes poligonals en uns determinats fluids depén de molts factors, d'aquí que en altres planetes o al mateix pol sud de Saturn no s'hagin de produir obligatòriament fenòmens similars: Pel que sabem avui en dia, aquest hexàgon és una característica única del pol nord de Saturn. Fins i tot diuen que alguns astrònoms aficionats, armats amb bons telescopis, han aconseguit veure l'hexàgon des de la Terra.
L'Hexàgon, vist per la sonda Cassini. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada