dijous, 9 d’octubre de 2014

LES PIONEER 10 i 11, PART I

Una de les empreses més glorioses de la nostra espècie és sense dubte l'exploració espacial. I no tan sols pel coneixement que aquesta ens reporta sinó per la seva longevitat: D'aquí molts milions d'anys, quan la nostra espècie ja no hi sigui i les seves obres a la Terra (i la Terra mateixa) hagin desaparegut, de nosaltres només quedaran els objectes que haurem enviat a l'espai exterior, pel qual viatjaran indefinidament si no és que algun astre interfereix en la seva ruta, cosa molt poc probable donada la immensitat del cosmos. Són moltes les sondes llençades a l'espai, però de moment només quatre són en ruta vers l'espai interestel·lar, a les quals s'hi afegirà una cinquena en el futur. Les més famoses són les Voyager 1 i 2, que ja són fora del sistema solar (o gairebé). La New Horizons les seguirà d'aquí uns anys, després d'haver estudiat Plutó i el Cinturó de Kuiper. Les dues naus restants, tot i haver estat avançades per les Voyager (molt més ràpides), són en realitat les més antigues, les primeres, les precursores... Les pioneres.

1. UN PROJECTE PIONER

Enviar sondes a Júpiter i més enllà semblava fora de l'abast de la tecnologia dels anys 60, però les Pioneer 10 i 11 van demostrar que no era així. En aquells dies la NASA tenia en ment una operació de gran abast: A finals de la dècada dels 70 es produiria una inusual alineació dels planetes exteriors del sistema solar que permetria visitar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú amb una nau sense motor, aprofitant simplement el camp gravitatori dels planetes per a saltar d'un a l'altre ("assistència gravitacional"). Era l'anomenat Grand Tour, projecte que s'acabaria transformant en les famoses sondes Voyager. Però això quedava encara una mica lluny a finals dels 60... De moment, calia fer les primeres passes vacil·lants cap a la immensitat de l'espai exterior: Durant els anys 60 s'havien llençat vàries sondes pel sistema solar interior, però el 1970 la NASA va decidir llançar dues sondes més enllà de l'òrbita de Mart amb l'objectiu d'analitzar el cinturó d'asteroides. La parella de naus es van denominar provisionalment Pioneer F i Pioneer G i havien de servir per a posar a prova algunes de les tecnologies previstes per a l'ambiciós projecte Grand Tour. Al mateix temps, el Centre Goddard de la NASA estava treballant en la missió 'Galactic Jupiter Probe', composta per quatre sondes que haurien d'arribar fins a Júpiter. A una distància tan gran del Sol, les naus no podrien extreure l'energia de panells solars com totes les sondes llençades fins aleshores. Haurien d'estar equipades amb revolucionàries bateries nuclears de molt llarga durada: Els Generadors Termoelèctrics de Radiosòtops (RTG).
El 1967 les sondes Pioneer F i G van ser transferides des de la divisió de ciència solar de la NASA a la de ciència planetària i el seu projecte es va fusionar amb la Galactic Jupiter Probe. Així, les Pioneer F i G visitarien Júpiter i estarien dotades de RTGs en comptes de panells solars. El 8 de febrer de 1969 el nou projecte Pioneer Jupiter va ser aprovat formalment amb dos objectius científics prioritaris: Determinar el perill que comportava el pas pel cinturó d'asteroides (de cara a futures missions) i estudiar el propi planeta Júpiter. Els investigadors sospitaven que Júpiter estava envoltat de potents cinturons de radiació i ningú volia arriscar-se a enviar una sonda més complexa sense saber prèviament el risc que existia realment. El contractista principal del projecte seria l'empresa TRW Systems i les sondes serien construïdes a la planta de Redondo  Beach, a Califòrnia.


Recreació artística d'una Pioneer passant vora Júpiter



Extret de: http://danielmarin.naukas.com/2013/05/01/la-odisea-de-las-sondas-pioneer-10-y-11-las-primeras-naves-en-abandonar-la-gravedad-del-sol/

LES PIONEER 1O i 11, PART II


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada