MECÀNICA CELEST

Al cel d'aquests dies destaca la conjunció de la Lluna amb Júpiter a la constel·lació de Bessons, on el planeta gegant s'hi estarà fins a mitjans de juliol, quan entrarà a la constel·lació de Cranc. Però nosaltres no veurem el trànsit, per que la mecànica celest és inapelable: Lentament, en els propers mesos Júpiter anirà perdent terreny al cel nocturn. A principis de maig només es veurà una estoneta a la posta de Sol i, abans de juny, ja no es veurà. Però tranquils, per que a principis de setembre tornarà a ser visible, a trenc d'alba i ja instal·lat a la constel·lació de Cranc. A poc a poc anirà guanyant hores de visibilitat. A mitjans octubre entrarà a Leo i començarà a transitar-la...
Però pel Cap d'Any de 2015 passarà una cosa molt estranya: Júpiter tornarà molt ràpidament enrere, de nou cap a la constel·lació de Cranc. I allà es quedarà molt de temps, fins que torni a avançar cap a Leo, on hi tornarà a entrar l'estiu del 2015. Llavors sí, seguirà endavant recorrent la constel·lació del Lleó en 6 mesos, per acabar entrant a Verge pel Cap d'Any de 2016.
Coses com aquestes van fer anar de corcoll els astrònoms de l'antiguitat, convençuts com estaven que tots els astres giraven al voltant de la Terra, que restava inmòbil al centre de l'Univers. Van imaginar models complicadíssims d'esferes superposades que s'intrincaven unes amb les altres, fins que Copèrnic va venir i va dir: "Si el Sol és al centre i els planetes (inclosa la Terra) l'orbiten, de tant en tant els planetes interiors, que es mouen més ràpid, adelantaràn els exteriors, que es mouen més lentament. Llavors, des del planeta interior (la Terra) semblarà que el planeta exterior (Júpiter) es desaccelera, s'atura, fa marxa enrere i finalment torna a avançar".
Doncs aixó, Nicolau, que vas ser un crack...

Nicolau Copèrnic (1473-1543)