Descoberta el 1779 per Antoine Darquier de
Pellepoix, deu el seu nom a la seva forma anular, i va ser catalogada
per Messier com a M57. Es troba a la constel·lació de Lira, a uns 2300
anys llum de nosaltres. És a dir, que la imatge que ara veiem va sortir
d'allà quan Alexandre Magne combatia els perses...
Es tracta d'una
"nebulosa planetària". Aquest tipus de nebuloses són anomenades així de
forma accidental, simplement per que als astrònoms del s. XVII
les veien a travès dels seus primitius telescopis com difusos planetes
de colors, semblants a Júpiter. Posteriorment es demostraria que no
tenien res a veure amb els planetes, però el nom ja havia calat.
El
que estem veient aquí és el núvol de matèria en expansió d'una gran
estrella que esclatà en forma de supernova fa milers d'anys i que
actualment medeix ja un any llum de diàmetre. De fet, el que queda de
l'estrella original subsisteix al centre de la nebulosa en forma de nana
blanca. Darrerament, les imatges en alta ressolució dels telescopis més
moderns han variat la idea que hom tenia d'aquesta nebulosa, apuntant que més que a un anell s'assemblaria realment a un túnel la boca del qual apunta
cap a nosaltres, mostrant-nos tot el seu interior. Sigui com sigui,
M57 ofereix un espectacle meravellòs i, com veurem, no és l'única nebulosa
del seu tipus.
Imatge tradicional i imatge recent captada pel telescopi Spitzer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada