dissabte, 6 de desembre de 2014

NGC 6302, LA NEBULOSA DE LA PAPALLONA

NGC 6302 és una nebulosa planetària bipolar de la constel·lació d'Escorpí, també coneguda com Nebulosa de la Papallona. Tot i que ja era coneguda abans del 1888, Edward Emerson Barnard la va estudiar a fons l'any 1907. És una de les nebuloses planetàries més complexes que es coneixen i es troba a una distància de 3400 anys llum de la Terra. Com en totes les nebuloses planetàries, el que estem veient aquí és l”expansió del núvol de gas provocat per una explosió estel·lar de tipus supernova: Fa milers d”anys, les capes externes d”una estrella massiva van ser expulsades violentament i encara avui continuen allunyant-se del que queda de l'estrella. L”espectroscopia ha revelat que aquesta estrella central és un dels objectes més calents de l'univers, amb una temperatura superior a 200.000º K. Aquest estel central, però, no ha pogut ser observat en estar envoltat d'un dens disc equatorial de pols i gas, que l'oculta a totes les longituds d'ona. Aquest disc dens pot ser el responsable que les emanacions de l'estrella formin la seva característica estructura bipolar.
La complexa morfologia de la nebulosa mostra dos lòbuls principals, si bé hi ha evidència d'un segon parell de lòbuls que poden provenir d'un episodi previ de pèrdua de massa. El lòbul prominent, orientat en sentit nord-oest, pot haver-se format fa uns 1900 anys. A 1,71 minuts d'arc del centre, la velocitat d'expansió d'aquest lòbul és de 263 km/s, però a la perifèria d'aquest la velocitat supera els 600 km/s. La vora oest del lòbul mostra característiques que suggereixen una col·lisió amb glòbuls de gas preexistents que van modificar el flux en aquesta regió.
Juntament amb la Nebulosa de l'Aranya Roja (NGC 6537), la de la Papallona és un dels dos objectes on per primera vegada s'han trobat carbonats sense cap relació amb l'aigua líquida. Per a sorpresa dels geòlegs, l'Observatori Espacial Infraroig va detectar grans quantitats de calcita i dolomita a la Nebulosa de la Papallona, trencant així l'associació automàtica entre aquests minerals i els medis aquosos. Una mostra ben evident que l'estudi de llunyans objectes astronòmics ens ajuda a comprendre molt millor el nostre propi planeta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada