URÀ I NEPTÚ AL TELESCOPI

Per què costa tant veure Urà i Neptú amb un telescopi d'aficionat?

Recordem primer les mides dels planetes del Sistema Solar:

Com veiem, Júpiter i Saturn són realment enormes en comparació amb la resta, tot i que queden en res al costat del Sol. Fixem-nos que Urà i Neptú (els dos blavosos de la dreta), tot i ser força més grans que els planetes rocosos, són molt més petits que els dos gegants gasosos: De llarg no arriben ni a la meitat del diàmetre de Saturn. És obvi, per tant, que reflectiran molta menys llum del Sol que no pas Saturn o Júpiter i que resultaran així molt menys brillants i vistosos. Però la cosa encara empitjora si tenim en compte la distància...
No estem acostumats a veure representacions a escala del Sistema Solar. Normalment es solen representar els planetes de manera esquemàtica, en òrbites cada cop més allunyades del Sol però sense que aquestes representin realment la distància que hi ha entre elles. Això ens fa pensar que entre Júpiter i Saturn hi ha la mateixa distància que entre Saturn i Urà. Però no és així!
Aquí tenim una visió a escala del Sistema Solar amb les òrbites de Saturn, Urà i Neptú (generada amb el programa Celestia):

Com podem veure, en realitat Urà està... el doble de lluny del Sol que Saturn! Si vas a Urà, quan arribes a Saturn encara ets a mig camí. Mireu ara al cel, a Saturn, i dividiu aquella llumeta que veieu entre no sé quantes parts (corresponents a la seva menor envergadura i la seva enorme distància) i sabreu com s'ha de veure Urà des de la Terra. Ja us ho dic jo: Com una diminuta estrella perduda enmig de milers d'altres estrelles més brillants. I això que diuen que es pot arribar a veure a simple vista en circumstàncies excepcionals! L'únic tret distintiu pel qual es pot descobrir Urà és que és un puntet que es mou, mentre que els altres puntets no. I penseu que William Herschel el va descobrir amb un telescopi que avui en dia seria d'aficionat! Així que com que ja s'ens han adelantat, és millor dedicar el temps a observar coses més senzilles...
I Neptú? Doncs si us fixeu, veureu que si la distància del Sol a Saturn és x, la de Neptú és el triple. O el que és el mateix, que quan arribes a Urà encara et queda un terç de camí fins a Neptú. Quasi res! Veure Neptú en un telescopi d'aficionat és una proesa: Es pot veure, però com un estel encara més diminut que Urà. Penseu que la llum del Sol triga unes 4 hores i 15 minuts a arribar a Neptú!
Però l'ésser humà va superar aquest límit ja fa temps, gràcies a les sondes Pioneer i Voyager. La Voyager 2 va passar per Neptú el 1989 i la Voyager 1 actualment es troba a 16 hores llum del Sol, havent traspassat l'heliopausa i navegant ja per l'espai interestel·lar. La sonda New Horizons, que porta 9 anys viatjant, travessarà aquest agost (concretament el dia 24) l'òrbita de Neptú i arribarà d'aquí exactament un any a Plutó (sí, Plutó trenca la progressió de distàncies planetàries, però ja en parlarem un altre dia).
Us adoneu que, veient l'escala real del Sistema Solar, la Terra és a tocar del Sol? I on s'acaba la influència gravitatòria solar? Doncs mireu: El núvol d'Oort, que és d'on venen els cometes, s'estén, com a mínim... fins a 1 any llum del Sol!
La gravetat és una força que decau molt ràpidament en intensitat però que arriba, sense que gairebé es noti, molt i molt i molt lluny...