Avui és el solstici d'estiu. A les 12:51 del migdia ha començat l'estiu astronòmic.
L'inici de les estacions s'estableix, per conveni, en aquells moments en què la Terra es troba en unes determinades posicions de la seva òrbita al voltant del Sol: En el cas de l'estiu, aquesta posició s'esdevé en el punt de l'eclíptica en que el Sol arriba a la seva posició més boreal. El dia en què això passa, el Sol assoleix la seva màxima declinació nord (+23 º 27 ') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia; a aquesta circumstància se l'anomena solstici ("sol quiet") d'estiu. En aquest instant, a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern. El dia del solstici d'estiu correspon al de major durada de l'any: Pels volts d'aquesta data es troba el dia en què el Sol surt més aviat i es posa més tard. Aquest dia no té per què ser el de Sant Joan, com afirma la creença popular.
En aquesta època també es produeix una altra circumstància astronòmica: El dia de l'afeli, és a dir, el dia en que la Terra està més lluny del Sol. Un fet que, contràriament al que podríem pensar, no té res a veure amb les estacions: El fet que la Terra estigui més o menys a prop del Sol no provoca que faci més o menys calor sinó que és la inclinació de l'eix terrestre el que provoca les estacions, en fer variar la incidència de les radiacions solars alternativament en els dos hemisferis. Aquest major allunyament del Sol provoca que, segons la segona llei de Kepler, la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita durant l'estiu provocant que la durada d'aquesta estació sigui més llarga que la de les altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada