divendres, 18 d’abril de 2014

KEPLER-186f


Kepler 186 és un sistema estel·lar de cinc planetes orbitant una nana roja a la constel·lació del Cigne, situat a 500 anys llum de nosaltres. Un equip de científics dirigit per Elisa V. Quintana, de l'Institut SETI i la NASA,  ha anunciat que un d'aquests planetes, Kepler-186f, és el primer món de la mida de la Terra que es descobreix situat a la zona habitable d'una estrella. Recordem que la "zona habitable" és aquella part d'un Sistema Solar en què seria possible l'existència d'aigua en estat líquid.

Esquema del sistema Kepler 186  (cliqueu la imatge per engrandir)
La franja verda marca la zona habitable 


Tots els exoplanetes potencialment habitables coneguts fins ara són una mica més grans que la Terra, les anomenades "superterres". El potencial de la vida en aquests planetes és difícil de deduir, ja que no hi ha planetes al Sistema Solar de mida comparable i sabem molt poc de quines serien les condicions gravitatòries i climàtiques que s'hi podrien donar.

Comparació de la mida de Kepler-186f i la Terra

Kepler-186f, com els seus altres 4 planetes germans, sembla ser tan vell com el nostre Sistema Solar. Orbita cada 130 dies la seva estrella i rep un terç de l'energia que la Terra obté del nostre Sol, el que el situa al límit de la zona habitable: Kepler-186f  rep menys energia del seu Sol del que actualment  ho fa Mart del nostre, però podria tenir un clima temperat si disposés d'una atmosfera molt més densa que la Terra, afavorint l'existència d'un efecte hivernacle prou potent per a mantenir la temperatura global una mica per sobre del que li tocaria per energia rebuda del seu Sol. És difícil especular sobre quina deu ser la situació real allà: Per una banda sabem que la Terra mateixa ha experimentat algun episodi de glaciació global amb només un flux estel·lar lleugerament inferior a l'actual, que ha romàs inalterable des de fa uns 650 milions d'anys. En canvi, fa milions d'anys Mart tenia aigua líquida a la superfície amb un flux estel·lar similar al que actualment rep Kepler-186f.  
 
Comparació simulada d'una posta de sol a Kepler-186f i la Terra.  
Allà l'estrella semblaria més fosca, però una mica més gran que el nostre Sol.  
La brillantor de l'estrella al migdia seria com la brillantor a la Terra una hora després de l'alba

Ja veieu que, de moment, ens movem en el món de les especulacions. De fet, no tenim cap seguretat ni de que el planeta sigui rocós, només tenim una alta probabilitat que que sigui així. Però la millor notícia és que estem en el bon camí: Primer vam descobrir gegants gasosos en altres estrelles, cosa normal per que són els més fàcils de detectar. Però sabíem que si hi havia gegants gasosos, molt probablement hi hauria planetes rocosos. Després vam detectar les superterres. I si hi havia superterres, hi devia haver també para-terres... que tot just ara comencem a descobrir! 
Podem estar segurs que gairebé totes aquestes para-terres seran llocs desolats i inhabitables com Mart o Venus. Però si van sortint, alguna n'hi haurà, de tant en tant, que no ho serà.  De moment, Kepler-186f és el millor candidat a planeta rocós de la zona habitable que coneixem... però aviat en vindran més.


Els 21 principals candidats a exoplanetes habitables de l'actualitat



 
http://phl.upr.edu/press-releases/firstpotentiallyhabitableterranworld


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada