dimarts, 29 d’abril de 2014

ELS 10 ESTELS MÉS PROPERS AL SOL

1) Pròxima Centauri
L'estrella més propera al nostre sistema solar no sempre ocuparà aquest lloc, però encara haurà de passar molt temps perquè perdi el privilegi. Pròxima Centauri és la tercera estrella del sistema estel·lar Alpha Centauri, i també se la coneix com Alpha Centauri C. Orbita les dues estrelles principals del seu sistema a una distància de 0'21 anys llum.
La Voyager 1, que viatja a 61.400 km/h, trigaria 75.000 anys a arribar-hi.
    • Distància : 4,2 anys llum
    • Tipus espectral : M5.5Vc

2) Rigil Kentaurus

La segona estrella més propera és més coneguda amb un altre nom i en realitat són dos estels: Alpha Centauri A i B, a les quals orbita Pròxima, conformant totes elles el sistema estel·lar triple Alpha Centaure. A Alpha Centauri B s'hi ha detectat almenys un planeta.
Des de la Terra els tres estels semblen un de sol,  molt brillant, a la constel·lació del Centaure, a l'Hemisferi Sud. És doncs una constel·lació invisible des de la nostra latitud.
    • Distància : 4,3 anys llum
    • Tipus espectral : G2V

3) Estrella de Barnard
Una pàl·lida nana vermella, descoberta el 1916 per E. Barnard a la constel·lació de Serpentari. Té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any, que equivalen a 140 km/s). Durant molt de temps es va creure que podia tenir algun planeta al voltant, però actualment sabem que no és així.
    • Distància : 5,9 anys llum
    • Tipus espectral : M3.8V

4) Wolf 359
Wolf 359, a Leo, és una nana vermella tan petita que si la poguéssim col·locar en lloc del sol, un observador des de la Terra... necessitaria un telescopi per a veure-la de forma clara!
    • Distància : 7,7 anys llum
    • Tipus espectral : M5.8Vc

5) Lalande 21185

Tot i ser la cinquena estrella més propera al nostre sol, Lalande 21185 és gairebé tres vegades més tènue que la nostra estrella, la qual cosa impedeix que se la pugui observar a simple vista. Pertany a la constel·lació de l'Òssa Major.
    • Distància : 8,26 anys llum
    • Tipus espectral : M2V

6 ) Luyten 726-8 A i B
Descobertes per Willem Jacob Luyten (1899-1994) a la constel·lació de Cetus (la Balena), tant Luyten 726-8A com 726-8B són nanes vermelles, massa tènues com per ser observables a simple vista. Luyten 726-8B és famosa amb un altre sobrenom: Estrella fulgurant UV Ceti.
    • Distància : 8,73 anys llum
    • Tipus espectral : M5.5 del & M6 Veu

7 ) Sirius A i B
Sirius és la més brillant estrella del cel. Sirius B, la seva companya fosca descoberta l'any 1862, ha estat mereixedora també de molta atenció ja que va ser la primera nana blanca en mostrar el corriment espectral cap al vermell predit per la teoria general de la relativitat.
    • Distància : 8,6 anys llum
    • Tipus espectral : A1Vm

8 ) Ross 154
Ross 154 sembla ser un estel UV Ceti (o Flare) la qual cosa significa que la seva brillantor es pot incrementar en un factor de 10 o més abans de revertir al seu estat normal, un procés que pot passar en només uns pocs minuts.  El seu veí més proper és l'Estrella de Barnard.
    • Distància : 9,693 anys llum
    • Tipus espectral : M3.5

9 ) Ross 248
Tot i que actualment és la novena estrella més propera al nostre sistema solar, d'aquí uns 36.000 anys aquesta nana vermella reemplaçarà Pròxima Centauri com l'estrella més propera a nosaltres.
    • Distància : 10,32 anys llum
    • Tipus espectral : M5.5V

10 ) Èpsilon Eridani

Fins la descoberta del planeta al voltant d'Alpha Centauri B, Èpsilon Eridani era l'estrella més propera a la que se li coneixia almenys un planeta, Èpsilon Eridani b. És el tercer sistema estel·lar observable a simple vista més proper a nosaltres després de Rigil Kentaurus i Sirius.
    • Distància : 10,5 anys llum
    • Tipus espectral : K2V


En aquest llistat hi apareixen només les estrelles en ignició, no hi apareixen les tres obscures nanes marrons descobertes recentment.
Ja veieu que dels 10 sistemes estel·lars més propers a nosaltres, només 3 són visibles sense telescopi. Això ens dóna una idea de la colossal envergadura que han de tenir estrelles molt més llunyanes, que brillen majestuoses al nostre cel. Penseu si no en Rigel, que brilla amb llum blavosa a Orió: La distància a Rigel es calcula en uns 700 anys llum. Tenint això en compte... Rigel deu brillar amb una potència 40.000 vegades la del Sol! Però encara més espectacular és el cas de Deneb, a la constel·lació del Cigne: És la 19ena estrella més brillant del nostre firmament, estant situada a uns 2600 anys llum, gairebé 4 vegades més lluny que Rigel. Us imagineu com deu ser d'enorme?


File:Nearest stars rotating red-green.gif
Vista tridimensional dels estels propers al Sol




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada