RIGEL

Aquesta preciositat blavosa és Rigel, la setena estrella més brillant del cel. És una de les integrants de l'espectacular constel·lació d'Orió, on tot i estar catalogada com l'estrella Beta, en realitat avui sabem que és més brillant que l'Alpha, Betelgeuse. Rigel és una supergegant, que brilla aproximadament amb una potència 40.000 vegades superior a la del Sol. És per molt l'estel més lluminós en aquesta regió local de la Via Làctia i caldria viatjar uns 3.300 anys-llum fins a Deneb per a trobar un estel més potent. La seva distància de nosaltres es calcula entre 700 i 900 anys-llum. L'estimació més aproximada podrien ser uns 773 anys-llum, però en aquest rang de distàncies l'error pot ser bastant gran.

Al ser tan brillant, i al moure's en una regió de nebulositat, no és una sorpresa que Rigel il·lumini alguns núvols de pols en el seu veïnatge. Rigel està relacionada amb la Nebulosa d'Orió, que està aproximadament al doble de distància de la Terra (encara que té la mateixa alineació que l'estel respecte al Sol). Malgrat la diferència en la distància, observant el camí seguit per Rigel a través del temps resulta que el porta molt a prop de la nebulosa. Així, Rigel es classifica de vegades com un membre perifèric de l'Associació Orió OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en aquella regió del cel.

Es creu que Rigel podria ser en realitat un estel triple. L'estel principal seria orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C, que orbitarien una al voltant de l'altra a una distància de 28 UA i a la vegada orbitarien Rigel conjuntament, a una distància d'aproximadament 2.000 UA.

És també un estel variable, a la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta per cent, en uns 25 dies de mitjana. Algú ha proposat explicar el canvi de brillantor afegint un quart estel al sistema, però normalment es considera que això és degut a una mala interpretació de la variabilitat de l'estel principal, que pot ser causada per una pulsació física de la seva superfície.

El nom de l'estel, com el de molts altres, prové de l'àrab i de la la seva posició al "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de "rijl jauza al-yusra", que en àrab significa "peu esquerre de qui és al centre". Un altre nom àrab és "ar-rijl al-jabbār", "el peu del gegant", que també és l'origen d'un nom alternatiu de l'estrella: Algebar.