dissabte, 10 de setembre de 2016

PRÒXIMA b

El sistema d'Alpha Centauri és el sistema estel·lar més proper al Sol, situat aquí mateix, a uns 4'36 anys llum. Només és visible des de l'hemisferi sud, i esdevé el quart estel més brillant de tot el cel nocturn... tot i que que en realitat consta de 3 estels que, sense un potent telescopi, es veuen com un sol astre.
Els dos estels principals són Alpha Centauri A i B, el primer una mica més gran que el Sol i el segon una mica més petit. Ambdós constitueixen una estrella binària i orbiten cada 80 anys entorn un mateix punt intermig. La màxima aproximació entre elles equival a la distància del Sol a Saturn.
Però això no és tot! Entre aquests dos estels i nosaltres n'hi ha un tercer, una petita nana roja. Aquesta diminuta estrella sembla ser que orbita, a molta distància, les altres dues de manera que, avui en dia, està uns 0'21 anys llum més a prop de nosaltres que elles. D'aquí el seu nom: Pròxima Centauri, que tot i ser la nostra veïna és tan petita que només es pot veure mitjançant un telescopi.
En els darrers anys s’ha produït un autèntic allau de descobriments de planetes extrasolars en estels distants, així que un grup d’astrònoms liderats pel català Guillem Anglada-Escudé ha monitoritzat Pròxima, amb l’esperança de descobrir-ne algun. I sí que n’han trobat! Almenys un, Pròxima b. És un planeta amb una massa mínima de 1,27 masses terrestres (un 27% més massiu que la Terra), un període orbital d’11,186 dies i situat a un 7,5 milions de quilòmetres de Pròxima Centauri, quedant així dins la zona habitable d’aquella estrella. Però no ens emocionem més del compte: La “zona habitable” d’un estel és aquella distància en la qual un planeta teòricament podria mantenir aigua líquida a la superfície. Després, caldrà veure si n’hi ha d’aigua, o d’atmosfera o oxígen o el que sigui. Mart i Venus també són a la zona habitable del Sol i ja veieu que no són gaire habitables, almenys per als organismes terrestres…
De moment, Pròxima b només es detecta per mitjans indirectes, encara no l’hem vist. Però no patiu: Des d’ara mateix els grans telescopis terrestres i espacials tenen un objectiu prioritari, i aviat el podràn captar, ni que sigui precàriament. Per que la seva distància és poca comparada amb altres estels, però enorme a escala humana: La nau més ràpida feta per l'ésser humà és la sonda espacial Helios II, que ha viatjat a 70,2 km/s. A aquesta velocitat, trigaríem 18.000 anys a arribar-hi!
El nou sistema de propulsió VASIMR, encara en projecte, possiblement seria capaç d'arribar als 300 km/s, una velocitat que faria possible l’exploració del Sistema Solar però que necessitaria 4.200 anys per a arribar a Pròxima.
Haurem de confiar en el progrés tecnològic humà… si és que la nostra espècie aconsegueix preservar el planeta uns quants segles més. Ho aconseguirem?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada