dijous, 27 de novembre de 2014

LES PIONEER 10 i 11, PART VIII

9. INTERESTEL·LARS!

El 23 de febrer de 1990, la Pioneer 11 va creuar l'òrbita de Neptú, sent la quarta nau en fer-ho després de la Pioneer 10 i les dues Voyager. Durant diversos anys les dues naus van seguir funcionant i enviant informació sobre el medi interplanetari i l'heliosfera. Al setembre de 1995, amb els RTG a punt d'expirar i diversos instruments fora de servei, la NASA va cessar les operacions científiques de la Pioneer 11. El dia 30 d'aquest mateix mes es va perdre el contacte amb la nau quan es trobava a 6500 milions de quilòmetres del Sol. L'agència espacial va finalitzar les operacions científiques de la Pioneer 10 el 31 de març de 1997 mentre la sonda estava a una distància de 10.050 milions de quilòmetres: Era l'objecte humà més llunyà fins que la Voyager 1 la va superar el 17 de febrer de 1998. El contacte regular es va perdre poc després, però la NASA va tornar a captar la dèbil senyal del vehicle en diverses ocasions durant els anys següents. L'última senyal es va rebre el 22 de gener de 2003. Per llavors la Pioneer 10 estava ja a 12.315 milions de quilòmetres del Sol. Encara que formalment les dues naus no han abandonat el sistema solar -cosa que passarà quan deixin enrere l'heliosfera-, només és qüestió de temps que ho facin.
La Pioneer 10 s'allunya del nostre Sistema Solar a 12,026 km/s, recorrent una distància de 381 milions de quilòmetres cada any en la direcció del cúmul obert de les Híades, a Taure. Per la seva banda, la Pioneer 11 recorre 359 milions de quilòmetres a l'any, una dada que la converteix en la més lenta d'entre les cinc sondes que actualment viatgen fora del Sistema Solar. Es mou en direcció gairebé oposada a la de la seva germana a 11,36 km/s, cap a la constel·lació de l'Escut. D'aquí  33.000 anys la Pioneer 10 passarà a 3,27 anys llum de l'estrella nana vermella Ross 248. Curiosament, la Pioneer 11 també s'acostarà a 2,67 anys llum d'aquesta estrella 2000 anys més tard. Aquesta aparent paradoxa es deu al fet que Ross 248 posseeix un moviment propi molt elevat pel que fa al Sol. O el que és el mateix, serà l'estrella la que s'acosti a les Pioneer i no a l'inrevés...


10. L'ANOMALIA 

Però si algú creia que les Pioneer 10 i 11 deixarien de ser notícia després de la pèrdua de contacte, s'equivocava. I és que durant diversos anys van protagonitzar un autèntic misteri de pel·lícula! Conegut com 'l'anomalia de les Pioneer', havia sorgit quan els científics de la missió van comprovar que les dues naus estaven sotmeses a una minúscula però apreciable acceleració cap al Sol de solament 0,8 milmilionèsimes de m/s2. O, el que és el mateix, que les naus anaven més a poc a poc del que estava previst per que alguna cosa les frenava. Ningú sabia explicar la font d'aquesta misteriosa força i es van contemplar tot tipus d'hipòtesis: Fins i tot algú va posar en dubte la  Relativitat General d'Einstein!  Les dades de les sondes Galileo i Ulysses també mostren un efecte similar, però per diverses raons (com la seva relativa proximitat al Sol) no es poden treure conclusions en ferm d'aquestes dades.
Actualment es dóna per fet que la causa de l'anomalia és la radiació tèrmica emesa pels RTGs de les naus. La feblíssima radiació infraroja que emeten les piles nuclears es reflecteix en el cos de la sonda, provocant aquesta petitíssima desacceleració.
 
Trajectòria de les Pioneer i les Voyager
 

Extret de: http://danielmarin.naukas.com/2013/05/01/la-odisea-de-las-sondas-pioneer-10-y-11-las-primeras-naves-en-abandonar-la-gravedad-del-sol/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada