divendres, 17 d’octubre de 2014

LES PIONEER 10 i 11, PART III

4. ELS INSTRUMENTS 

Les Pioneer estaven dotades d'onze instruments científics (alguns sistemes funcionaven com diversos instruments alhora). El més important de cara al públic seria l'IPP (Imaging Photopolarimeter), encarregat de prendre les primeres imatges de Júpiter i Saturn a curta distància. Això , no era una càmera de televisió, sinó un instrument molt més modest. L'òptica estava formada per un petit telescopi de tipus Maksutov de 2,54 cm de diàmetre amb un camp de visió de 0,0028º quadrats que podia girar 151º respecte a la nau. El format de telemetria de 6 bits només obtenia imatges monocromes amb 64 tons de gris i cada fotografia s'obtenia aprofitant la rotació de la nau, la qual cosa permetia a l'IPP captar una imatge d'un 14è de longitud. Posteriorment, el telescopi es desviava lleugerament mentre la imatge s'emmagatzemava en la memòria en menys de 12 segons, el temps que trigava la sonda a girar sobre si mateixa. Quan l'IPP tornava a apuntar a l'objectiu, prenia una altra imatge de 14º. El procés es repetia fins a formar la imatge definitiva. Un sistema alternatiu que es faria servir a les proximitats de Júpiter i Saturn seria emprar el moviment relatiu del planeta en el camp de visió de l'IPP per a crear la imatge. L'IPP portava dos filtres, un de blau i un altre verd.

La càmera (IPP) de les Pioneer
Per la seva banda, el fotòmetre ultravioleta mesuraria la llum emesa per l'hidrogen i l'heli de l'atmosfera de Júpiter, mentre que el radiòmetre infraroig observaria la calor emesa per Júpiter i Saturn en dues regions de l'infraroig (14-25 i 25-56 micres) mitjançant un petit telescopi. Un altre instrument era el magnetòmetre, situat a l'extrem del pal de 6,6 metres: Era capaç de detectar des de camps magnètics febles d'una 10 milionèsima de Gauss fins a camps de 1,4 Gauss. L'experiment per el vent solar i l'heliosfera seria capaç d'analitzar partícules carregades amb energies d'entre 0,1 i 8 keV en el mode d'alta resolució o d'entre 0,1 i 18 keV en mode de poca resolució. El detector de partícules carregades complementaria l'experiment anterior i podria mesurar la composició dels raigs còsmics i partícules energètiques amb energies d'1 a 500 MeV, a més de detectar els protons i nuclis d'heli amb energies de 0,4 a 10 MeV. Un altre experiment semblant (Energy Spectra of Cosmic Rays) també estaria dedicat als rajos còsmics. El següent instrument tenia per objectiu detectar les partícules carregades en el sistema jovià i consistia en set detectors Geiger-Mueller capaços de detectar protons amb energies superiors als 5 MeV i electrons de 2-50 MeV. Els cinturons de radiació de Júpiter s'estudiarien amb un altre instrument format per un comptador Cherenkov.
Les Pioneer també portaven quatre telescopis de 20 cm de diàmetre connectats a tubs fotomultiplicadors capaços de detectar la llum reflectida per asteroides o partícules de grans dimensions mentre les naus passaven pel cinturó d'asteroides. I és que determinar les característiques del cinturó era una de les prioritats de la missió, per això que les sondes incorporessin dos detectors de micrometeors situats en la direcció d'avançament de la nau. El detector estava format per 13 cel·les farcides de nitrogen i argó. Si una partícula perforava una de les cel·les, es podria saber la seva grandària mesurant el ritme de buidatge de cada cel·la. Les cel·les de la Pioneer F podien detectar partícules d'una milionèsima de gram com a mínim, però les de la Pioneer G tenien menor sensibilitat.


 


 Extret de: http://danielmarin.naukas.com/2013/05/01/la-odisea-de-las-sondas-pioneer-10-y-11-las-primeras-naves-en-abandonar-la-gravedad-del-sol/

 LES PIONEER 1O i 11, PART IV


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada