dimecres, 23 d’abril de 2014

8. Introducció a l'Observació Astronòmica, 2.1.6

2.1.6 ATMOSFERA. MODALITATS D'OBSERVACIÓ

ATMOSFERA

Vam parlar a l'apartat 1.1.2 de l'efecte de l'atmosfera en l'observació a ull nu. El seu efecte atenuador filtra gran part de la llum dels astres, per la qual cosa sempre seran preferibles les nits amb una atmosfera clara i diàfana que les nits amb turbulències o calitges. Aquests aspectes es tornen molt més importants quan observem amb l'ajuda d'un telescopi, ja que l'instrument ens permet observar detalls molt més precisos dels astres i aquests detalls es poden perdre si les condicions atmosfèriques no són les adequades. Per això, i per a evitar la contaminació lumínica, els grans observatoris astronòmics són a dalt de les muntanyes. Una mica de calitja o una atmosfera turbulenta convertirà en tènue o borrosa la imatge de l'ocular. Una manera de disminuir l'efecte atmosfèric és observar els astres quan són al seu zenit, és a dir, a dalt de tot del cel. Si observem un astre quan és a prop de l'horitzó, els raigs de llum que provenen d'ell hauran de travessar una distància més gran d'atmosfera fins arribar al nostre telescopi. En canvi, aquesta distància és més curta quan els astres són enmig del firmament. A més, l'atmosfera que creuaran aquests raigs de llum serà menys densa que la de les capes baixes de l'atmosfera que haurien de travessar si l'astre observat fos vora l'horitzó. 

MODALITATS D'OBSERVACIÓ 

Dediquem ara un apartat a definir molt per sobre les modalitats bàsiques d'observació en que podem dividir l'astronomia amateur. Cada una d'elles presentarà característiques diferents que caldrà tenir en compte a l'hora de planificar una observació.

Observació Solar
Observar el Sol pot ser una gran aventura, però també la més perillosa de les observacions astronòmiques. Ja sabem que mai hem de mirar el Sol directament, ni amb telescopi ni sense. Però amb instruments òptics, el perill de rebre lesions oculars gravíssimes a l'instant és segur si no prenem les mesures necessàries. Si volem observar el Sol, comencem fent-ho indirectament, mitjançant la tècnica anomenada "projecció per ocular". Bàsicament, es tracta d'enfocar el Sol amb l'ocular de menor augment possible i col·locar una cartulina blanca darrera l'ocular, a mode de pantalla de cinema. Allà veurem projectada la imatge del Sol i, amb una mica de sort, hi distingirem alguna taca solar. Aquesta tècnica desgasta força les lents i és preferible usar un telescopi refractor que un reflector. Podeu trobar més informació aquí.
Si realment estem interessats en l'observació solar, el millor és adquirir un telescopi dissenyat específicament per a tal fi, que n'hi ha. I si volem utilitzar un telescopi normal amb filtres, assegurem-nos que aquests siguin els apropiats i tinguin la qualitat necessària. Recomanem l'assessorament d'un bon professional.

MAI INTENTEU OBSERVAR EL SOL AMB FILTRES CASOLANS O RECICLATS D'ALTRES USOS. 
NO COMPREU PER INTERNET SI NO SABEU EL QUE NECESSITEU. 
ANEU A UN ESTABLIMENT ESPECIALITZAT I DEIXEU-VOS ASSESSORAR.

Observació Lunar
Com també vam dir a l'apartat 1.1.2 d'aquest curset, la llum de la Lluna presenta un greu obstacle en l'observació d'objectes tènues, tant a ull nu com amb ajuda telescòpica. Però ella mateixa constitueix un espectacle de primer ordre, així que és imprescindible dedicar-li una bona observació de tant en tant. Al contrari del que podria semblar, les nits de lluna plena no són les més adients per a observar els detalls de la superfície lunar. Per suposat, en aquestes nits podem gaudir de la majestuositat del nostre satèl·lit en plenitud, si pot ser amb un filtre lunar, ja que al cap de l'estona la brillantor de la lluna plena arriba a ser molesta per a la vista (però mai de manera perillosa, com passa amb el Sol). Per a veure bé els detalls de la seva superfície, el contorn dels cràters o el relleu de les seves muntanyes el millor és observar-la en fase creixent o decreixent. En aquests moments, la llum que rebrà la Lluna serà obliqua, creant ombres que ajudaran a distingir el relleu, sobretot a l’anomenat "terminador lunar", la zona que separa la part il·luminada de la part fosca, on aquestes ombres seràn més intenses i en permetran detectar millor les irregularitats. 

Lluna creixent, amb un refractor de 90 mm


Observació Planetària
Els planetes constitueixen un gran espectacle per a l'observació telescòpica i aprofundirem en ells més endavant. Ara només ens cal saber que per a observar-los, qualsevol telescopi és bo, tot i que obtindrem més prestacions usant telescopis de relacions focals altes (de f:9 a f:12) per que com que són objectes molt brillants no ens cal un gran poder de captació de llum. Un petit refractor de 90 mm ja ens oferirà unes bones vistes planetàries tenint sempre present que mai veurem les espectaculars imatges que ens ofereixen els grans observatoris o els telescopis espacials: En un petit telescopi d'aficionat els objectes es veuen petitets. Amb els planetes podrem utilitzar tot el poder d'augment del nostre telescopi, sempre que ens mantinguem dins els límits descrits a l'apartat 2.1.4. En cas contrari, la imatge serà molt deficient. També caldrà recordar que, a més augments, més ràpid es mourà el planeta en el nostre ocular i més ens costarà seguir-lo.
Els planetes presenten períodes d'observació que canvien amb el pas dels mesos, car tots ells i nosaltres mateixos estem en constant moviment. A vegades un planeta es veurà, a vegades no, a vegades a unes hores i a vegades a unes altres. A més, difereixen molt entre ells, des del punt de vista de l'observador astronòmic:
Mercuri i Venus, que són més a prop del Sol que la Terra, només es podran observar o bé al capvespre o bé de matinada, i no gaire estona. Haurem d'aprofitar doncs el moment en què el Sol ja s'ha post o encara no ha sortit per a observar-los.
Mart, Júpiter i Saturn es veuran bé durant gran part de la nit en aquelles èpoques en què siguin presents. A vegades hi seran ja al vespre, a vegades apareixeran de matinada i a vegades no es veuran: Tot dependrà de la mecànica celeste del moment.
Urà i Neptú els veurem, com a molt, com un petit disc semblant a un estel, i poca cosa més, a menys que disposem d'un telescopi ja molt avançat. Plutó, ni de broma. A més dels planetes i les seves llunes més brillants, potser veurem algun asteroide, si sabem cercar molt i molt bé.
Un altre aspecte a tenir en compte a l'hora d'observar planetes és que la seva distància a la Terra varia molt segons el punt de l'òrbita en què es trobin. El millor moment és sens dubte l'oposició, quan la Terra i el planeta estiguin al mateix costat del Sol i, per tant, molt a prop. En canvi, serà molt difícil, per no dir impossible, observar un planeta quan està en conjunció, és a dir, a l'altre costat del Sol (fer clic aquí per a + info).
Per tot això, és indispensable estar informat de quin és l'estat del cel i si és una bona època per a observar un determinat planeta. Les eines que us recomanàvem al primer apartat d'aquest curset us seran molt útils, per no dir indispensables.


Observació de l'Espai Profund
Per "espai profund" entenem tot allò que està més enllà del Sistema Solar, és a dir, la pràctica totalitat del firmament. Tret dels estels més brillants, la resta d'objectes (nebuloses, galàxies...) són objectes molt distants i, per tant, extremadament tènues. La immensa majoria són tan petits que pot ser molt difícil localitzar-los. Per observar l'espai profund, doncs, caldrà armar-se de paciència i recórrer més que mai a les eines del primer apartat d'aquest curset i a les recomanacions sobre l'indret d'observació i l'adaptació a la foscor de l'apartat 1.1.1.
Per relació qualitat-preu, els telescopis reflectors són els més utilitzats en aquest tipus d'observació, per davant dels refractors. Els reflectors tenen un gran poder col·lector de llum, que és el que ens interessa quan volem captar objectes tènues. I recordem una de les màximes de l'astronomia telescòpica: Contra més gran sigui el diàmetre del nostre telescopi, més llum captarà i més coses veurem. Al contrari de l'observació planetària, en espai profund mirarem d'utilitzar els oculars menys potents per tal d'abastar una regió àmplia del cel. De fet, els objectes que aquí tractem són tan i tan llunyans que la seva visió no sol millorar gaire per molts augments que utilitzem.
Com dèiem en referència als planetes, que ningú s'esperi veure les espectaculars i colorides imatges de galàxies i nebuloses a què estem acostumats: Aquestes fotografies són preses en enormes telescopis a base de llargues exposicions capaces de captar i acumular grans quantitats de llum. Els nostres ulls, en canvi, no poden acumular llum, així que veurem els objectes llunyans de manera molt tènue i en blanc i negre. Una galàxia o una nebulosa es veurà com a molt com una taca blanquinosa. Una altra cosa serà si disposem de telescopis avançats i fem astrofotografia amb els mitjans adequats, de la qual ja en parlarem més endavant.
Però no us desanimeu! Tot i aquestes limitacions, l'espai profund, com veurem en apartats següents, ens ofereix incomptables objectes a estudiar. És un gran goig observar un estel determinat i veure que, en realitat, en són dos o divisar la Galàxia d'Andròmeda i pensar que aquella llum va sortir d'allà fa 2'5 milions d'anys...

La Galàxia d'Andròmeda, vista amb un telescopi d'aficionat

Per a localitzar objectes tènues de l'espai profund podem seguir tres camins:

a) Utilitzar les coordenades celestes. Això exigirà tenir una bona muntura i que aquesta estigui ben orientada, a més d'una mica de traça amb les xifres i, per suposat, disposar de les coordenades dels objectes a observar.

b) Saltar d'estel en estel. Partint d'un estel determinat, saltar a algun estel proper i d'aquest a un altre fins arribar a l'objecte que cerquem. Pot semblar complicat, però és un sistema fantàstic per que ens permetrà familiaritzar-nos amb el cel i anar descobrint coses que no sabíem que existien. Una de les millors sensacions de l'astronomia amateur és trobar quelcom interessant quan el que cercaves era una altra cosa...

c) Disposar d'un telescopi motoritzat amb sistema GO TO, que ens buscarà tot sol el que li demanem. Però això val diners i, què voleu que us digui... es perd el factor de la sorpresa i l'esperit explorador.


I fins aquí aquest repàs a les modalitats bàsiques d'observació astronòmica amateur. Més endavant farem una descripció acurada dels objectes específics que podem observar en planetària i espai profund. Ara, tancarem aquest tercer gran bloc del curset amb el darrer apartat, en el qual farem una breu descripció dels diversos tipus de telescopis que existeixen i podeu trobar al mercat. Fins i tot ens hem treballat algun vídeo. Esperem que els trobeu interessants...


Següent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada