divendres, 11 d’abril de 2014

7. Introducció a l'Observació Astronòmica, 2.1.5

2.1.5 TRÍPODES I MUNTURES. POLAROSCOPI

Per molt bo que sigui un telescopi, no el podrem aprofitar com cal sense tenir en compte dos aspectes bàsics: La seva estabilitat i absència de vibracions i un sistema que faciliti la seva orientació cap a qualsevol punt del firmament. El primer aspecte s'aconsegueix mitjançant un bon trípode i el segon mitjançant una bona muntura. I permeteu-me fer una apreciació poc coneguda pel gran públic: Quan en astronomia amateur es parla d'un "telescopi",  hom es refereix a l'instrument en sí, la muntura i el trípode, tot junt. Al telescopi tot sol se l'anomena "tub òptic".

TRÍPODES
La seva importància és cabdal  a l'hora de gaudir d'una bona observació. Com hem vist, els telescopis són instruments molt delicats que funcionen gràcies a la manipulació dels raigs de llum a través d'uns sistemes òptics de gran precisió. Qualsevol entrebanc, desviació o moviment de les lents pot fer trontollar la qualitat de la visió obtinguda. És per això que mirarem de col·locar el telescopi tan fermament com sigui possible sobre una base ben estable, generalment una carcassa de tres potes anomenada trípode. És molt important que la robustesa del trípode sigui l'adequada per al telescopi que hagi d'aguantar: Un trípode massa feble o un telescopi massa pesat tremolaran contínuament i, per experiència pròpia, us asseguro que l'observació serà desesperant: Res del que enfoqueu s'estarà quiet a l'ocular, i ni us explico si hi ha la més lleu corrent d'aire...
Per tant, hem de calibrar molt bé la relació trípode-telescopi, intentat sempre usar trípodes ben armats i el més pesats possible. I contra més gran sigui el telescopi, més fort i pesat haurà de ser el trípode que el sustenti.
Instal·larem el trípode en una superfície ben ferma i ajustarem l'alçada de les potes de manera que quedi ben horitzontal. I no ens oblidem de preveure l'altura a la que quedarà el telescopi! Intenteu observar amb l'instrument a una alçada inadequada i segurament acabareu amb l'esquena trinxada.
Mirarem sempre de situar una de les potes apuntant cap al Nord, ja que això facilitarà (com veurem) l'alineació de la muntura amb l'Estrella Polar. Una brúixola o un GPS ens permetran posicionar el trípode correctament. Convé que la pota que miri al nord sigui sempre la mateixa (fem-hi una petita marca) i, si utilitzem un indret d'observació habitual, podem marcar al terra d'alguna manera el punt on cal situar les potes per tal de no haver d'estar cada dia orientant el telescopi brúixola en mà.
Per acabar, no menystingueu mai la safata portaobjectes de què solen disposar els trípodes: A més de poder-hi deixar objectes, reforçarà molt l'estabilitat del conjunt, sobretot si està ben collada.


Trípode i muntura equatorial

MUNTURES
La muntura és un dispositiu que ha de conjugar dues propietats: Fixar fermament el telescopi al trípode i, a la vegada, permetre dirigir-lo a qualsevol zona del firmament. A més, una bona muntura ens permetrà localitzar qualsevol coordenada celeste mitjançant els cercles graduats. Per a fer-ho, primer haurem d'orientar bé la muntura, com veurem més endavant.
Les muntures poden ser motoritzades (amb el corresponent dispendi) per tal d'aconseguir dues coses:
a) Compensar la rotació de la terra per a fer fotografies de llarga exposició sense que l'astre fotografiat surti mogut.
b) Cercar automàticament qualsevol objecte del cel amb el sistema GO TO, un petit ordinador on introduïm les coordenades o el nom de l'objecte desitjat i la muntura tota sola ens el situa a l'ocular.

Bàsicament, existeixen tres tipus de muntura telescòpica i un d'ells no necessita trípode. Veiem-los:

Muntura Altazimutal
És la muntura més senzilla i s'utilitza sobretot en telescopis petits, destinats a sessions d'observació  poc exigents. Bàsicament consta d'una forquilla giratòria que permet moure el telescopi amunt, avall i cap als costats. L'avantatge principal és la simplicitat del seu disseny. El principal inconvenient és la incapacitat de seguir un objecte astronòmic amb precisió mentre la Terra gira. Amb aquestes muntures haurem d'estar contínuament tornant a enfocar l'objecte que observem, cosa que pot tornar-se molt feixuga si l'objecte és gaire petit. Tot i això, en els darrers anys les muntures altazimutals han demostrat ser les més adients en el muntatge de grans telescopis, als quals donen una gran estabilitat.

Muntura altazimutal



Muntura Equatorial
Aquesta muntura té un eix rotacional paral·lel a l'eix de rotació de la Terra, la qual cosa permet  seguir qualsevol objecte del cel movent un sol eix a velocitat constant, sempre que, com veurem, tinguem aliniada la muntura amb l'eix de rotació terrestre. La muntura equatorial consta de dos eixos anomenats Eix d'Ascensió Recta (Eix AR) i Eix de Declinació (Eix DEC). Tots dos estan a la vegada subjectes a un tercer eix parcialment mòbil que permet ajustar i fixar la inclinació dels dos eixos superiors. Com veurem, aquest tercer eix ens permetrà alinear la muntura segons la latitud a què ens trobem.
La disposició més habitual en astronomia amateur és l'anomenada muntura equatorial alemanya, estructurada en forma de T, en la que la barra més baixa és l'Eix AR i la barra més alta és l'Eix DEC. En aquesta muntura, l'Eix AR és un cilindre sòlid: En un dels extrems s'hi acobla el telescopi i en l'altre, un contrapès que dóna estabilitat al conjunt i minimitza l'esforç necessari per a moure'l. Unes palanques giratòries permeten fer moviments de precisió, molt útils a l'hora d'enfocar bé un objecte o fer-ne el seguiment.

Muntura equatorial alemanya
POLAROSCOPI
Convenientment alineada, una muntura equatorial permetrà seguir qualsevol objecte del cel movent només l'Eix AR. Però per a fer-ho, primer haurem d'alinear aquest eix amb l'eix terrestre mitjançant l'Estrella Polar (d'aquí que l'Eix AR també s'anomeni a vegades Eix Polar). Hi ha diverses maneres d'aconseguir-ho, però la més senzilla és utilitzant un polaroscopi. Es tracta d'un petit tub telescòpic que, al seu interior, disposa d'un croquis de la zona del cel que envolta l'Estrella Polar (Polaris). Aquest tub s'ha d'introduir en un orifici que travessa l'Eix AR. Un cop introduït, mirant a través del polaroscopi dirigirem l'Eix AR vers l'Estrella Polar i ajustarem la seva inclinació fent coincidir el croquis amb els estels de la zona que envolta l'Estrella Polar. És aquest un procés delicat que requereix certa precisió i paciència, però un cop realitzat correctament i ajustada fermament la muntura, podrem seguir qualsevol objecte celeste solament amb l'Eix AR. I si canviem la muntura de lloc, aquesta seguirà alineada sempre que l'eix AR apunti al Nord com quan l'hem ajustat. D'aquí la recomanació que fèiem al principi d'aquest apartat de situar sempre el trípode amb la mateixa pota mirant cap al Nord.

Vista interior d'un polaroscopi


Muntura Dobson
Aquest tipus de muntura va ser inventat per l'astrònom aficionat John Lowry Dobson, tot i que, com ell mateix va dir, els enginyers d'artilleria ja muntaven canons en muntures molt semblants des de feia segles. En realitat es tracta d'una muntura altazimutal, molt fàcil de construir i de transportar, i adaptable a qualsevol telescopi. El seu disseny i la facilitat de construcció casolana la fa ideal per a telescopis d'afeccionat de gran diàmetre. Un altre avantatge d'aquesta muntura és que no necessita trípode, ja que es col·loca directament al terra o sobre una taula. Essencialment, consta d'una base giratòria amb dues columnes paral·leles entre les quals es colla el telescopi, podent-lo inclinar amunt i avall segons convingui. La base giratòria permetrà orientar-lo vers qualsevol punt del firmament. Entre els inconvenients de la muntura Dobson hi ha els mateixos que en l'altazimutal: La seva difícil alineació, certa manca d'estabilitat i la dificultat per a seguir el moviment dels astres.

Muntura Dobson

Ja coneixem els components bàsics del telescopi i com muntar-lo per a gaudir-ne com cal. Ara haurem d'estudiar quin és el millor moment per a utilitzar-lo i a quines modalitats d'observació podem aspirar.



 Següent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada