dissabte, 8 de març de 2014

1. Introducció a l'Observació Astronòmica, 0.0

INTRODUCCIÓ 

Fa ja uns quants anys, durant els últims mesos del servei militar, era ple estiu. Al quarter tancaven les llums durant la nit en prevenció d’atacs aeris (!) i, en la foscor, recordo haver vist una gran banda lluminosa que creuava el cel. No m’hi havia fixat mai. I no hi vaig pensar més fins que l’estiu passat vaig decidir tornar-la a veure, ja en família. Vam haver d’apartar-nos dels nuclis urbans i la seva horrible contaminació lumínica. I un cop envoltats de negror, allà estava, majestuosa, la Via Làctia, creuant les constel·lacions de Sagitari, l'Àguila, el Cigne i Cassiopea, entre d’altres. Un espectacle magnífic que per a molts passa desapercebut tota la vida. La nostra pròpia galàxia!
Durant milers d’anys, els nostres avant-passats sí que van tenir present el cel nocturn, gairebé cada nit de les seves vides. Abans de l’electrificació de les zones urbanes, no tan sols era impossible deixar d’observar el cel nocturn sinó que aquest devia constituir el més gran espectacle  al que podien accedir. Totes les cultures del món l’han observat i en ell han reflectit els seus mites i llegendes, temors i esperances, especulacions i descobriments. Per què nosaltres ara li hauríem de donar l’esquena?
L’observació astronòmica actual cal entendre-la com un aiguabarreig del saber ancestral amb la ciència més avançada. És impossible parlar de nebuloses, forats negres i quàsars sense ubicar aquests objectes en un cel plagat de figures de l’antiguitat mitològica. Com veurem, les constel·lacions seran el mapa sobre el qual situarem els objectes del cel nocturn. I no patiu, que amb les eines que us proposarem serà molt senzill mantenir el rumb enmig de l’immens oceà còsmic.
Estructurarem aquesta Introducció a l’Observació Astronòmica (I.O.A.) en dos grans blocs: El primer serà dedicat a l’observació a ull nu o, com a molt, amb l’ajuda de binocles. Al mateix temps, dividirem aquest primer bloc en dos apartats: Com observar i Què observar. El segon bloc tindrà idèntica estructura i estarà dedicat a l’observació amb telescopi. Comencem!



RECOMANACIONS 

Per a no perdre el nord en cap sentit, és recomanable una brúixola i indispensable un mapa del firmament: Un planisferi celeste. Tot i que qualsevol carta del cel ha servit i continua servint per a orientar-se i saber què estem veient, les noves tecnologies posen al nostre abast recursos molt més potents i accessibles. Tot seguit us presentem algunes eines que ens facilitaran molt l’observació astronòmica. Algunes creiem que són indispensables i unes altres poden ser un magnífic exercici per a familiaritzar-se amb els astres des de casa. Els softwares ocupen molt poc espai, són gratuïts i els podreu descarregar fent clic al seu nom.

Stellarium. Imprescindible! Es tracta d’un petit programa que convertirà el nostre ordinador en un planisferi celeste. Amb el ratolí podrem recórrer el cel, cercar qualsevol objecte pel seu nom (preferiblement el seu nom de catàleg), fer avançar o retrocedir el temps (anys i tot), ampliar qualsevol zona o situar-nos a qualsevol latitud del món. Podrem seleccionar qualsevol objecte i ampliar-lo per a veure’n els detalls, la magnitud i la distància a la que es troba. També permet veure els dibuixos de les constel·lacions o només les línies, l’eclíptica, les coordenades celestes i tot el que calgui. A més, es pot configurar en català, així que no es pot demanar res més!
Ja a l’ordinador de casa és una xalada jugar amb l’Stellarium. El podem utilitzar per a planificar una observació o, si tenim un portàtil, endur-nos-el per a consultar-lo mentre observem. Per tal de protegir l’adaptació de la vista a la foscor, pot operar en mode nocturn.  

Celestia. Un simulador del cosmos, convertirà la pantalla de l’ordinador en la finestra d’una nau espacial capaç de viatjar milers de vegades més ràpid que la llum a qualsevol indret, fins i tot fora de la Via Làctia. Permet obtenir panoràmiques des de qualsevol punt i navegar amb detall per tot el Sistema Solar. No és útil durant  l’observació, però ajuda a conèixer els astres que després observarem o haurem observat. Molt divertit!  

Mapa Estelar. Una app per a smartphone d’Escapist Games Limited molt semblant a l’Stellarium, tot i que la simulació del cel no és tan real. Imprescindible si no tenim ordinador,  el mode AR permet navegar pel cel amb la pantalla tàctil o bé (i això és impressionant) dirigir el telèfon al cel i veure a la pantalla la regió a la que apuntem, amb totes les dades dels astres, distàncies, fotografies, etc…

Per suposat, qualsevol llibre dedicat al tema és absolutament recomanable, i n’hi ha moltíssims. Per si els podeu trobar, us en recomano dos de molt senzillets: 
Bernard Pellequer, Guía del Cielo. Biblioteca de Consulta, Alianza Ed.
P. Arranz García / J. García Martín, Fundamentos del telescopio. Equipo Sirius SA 

I una darrera recomanació, si us voleu iniciar a l’astronomia: Un podcast radiofònic setmanal argentí creat per l’astrofísic Ricardo Sánchez, amb el qual també podeu fer amistat via Facebook. Els programes són disponibles a Ivoox i els podeu descarregar a la següent adreça: 

Armats ja amb les eines necessàries, abriguem-nos bé si cal i disposem-nos a descobrir les meravelles del firmament!


Següent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada