divendres, 21 de març de 2014

5. Introducció a l'Observació Astronòmica, 2.1.1 / 2.1.2

2ª PART: OBSERVACIÓ TELESCÒPICA

2.1 COM OBSERVAR

2.1.1 CONSIDERACIONS GENERALS

Quan algú mira per primera vegada el cel a través d’un telescopi, si no s’ha informat abans, sol patir una gran decepció. El que veu no s’assembla gens a les fotografies que ha vist a la premsa, a la televisió o a la xarxa: Planetes enormes i plens de detalls, galàxies lluminoses amb milers d’estels o nebuloses de formes definides i colors esclatants. Això és per que aquestes imatges han estat obtingudes pels grans telescopis (alguns d’espacials) després de moltes hores d’exposició i un ampli tractament posterior a base de software, filtres i tota mena d’eines. Els objectes celestes estan a distàncies enormes i la seva llum ens arriba extremadament debilitada. Un procediment que podem utilitzar per a millorar la seva visió és el de captar aquesta dèbil llum durant molta estona i anar-la acumulant en una fotografia de llarga exposició. El telescopi haurà d’estar motoritzat, per tal de compensar el moviment de rotació terrestre i evitar que la imatge surti moguda. I així, després de molta estona, aconseguirem una foto ben bonica d’una galàxia o d’una nebulosa. Però els nostres ulls no són una càmera amb control d’obturador, no poden acumular llum, només veuen en funció de la llum que capten a cada instant, així que el que es veu “en directe” mai aconseguirà ni tan sols acostar-se al que es pot aconseguir amb la fotografia.
Però atenció: El que veiem quan mirem pel telescopi sempre serà real, serà en directe, serà la llum que ha viatjat durant anys i panys a través de l’espai per acabar topant amb els nostres ulls. Nosaltres solets haurem cercat i trobat l’objecte que volíem observar, haurem ajustat el telescopi per a obtenir la millor imatge, ho estarem compartint amb els amics…
Tot això, no té preu!

2.1.2 ORÍGENS DEL TELESCOPI


Les propietats de lents i miralls eren conegudes des d’antic. De lents se n’han desenterrat algunes de primitives a Creta i Àsia Menor, que podrien tenir fins a 4000 anys d’antiguitat. La llegenda explica que Arquímedes utilitzà miralls per a incendiar a distància els vaixells romans que assetjaven Siracusa. Ja a Roma, es diu que Neró sostenia una maragda treballada davant els ulls quan anava al circ per a veure millor l’espectacle. El primer tractat seriós sobre òptica el realitzà el físic àrab Alhazen al segle X. A Europa occidental, el primer que estudià les propietats de les lents fou Roger Bacon al segle XIII i al XIV les lents biconvexes eren ja habituals a Itàlia. A començaments del segle XVII, els mestres holandesos eren els millors constructors de lents d’Europa i va ser un d’ells, Hans Lippershey o, millor dit, un dels seus aprenents, qui descobrí el poder d’augment de dues lents combinades cap a l’any 1606. Feta la descoberta, Lippershey decidí muntar dues lents als extrems d’un tub i mirar per un dels forats per a veure les coses més grans: Havia creat el primer telescopi. O el segon o el tercer, per que diversos holandesos afirmaven haver construït telescopis abans que Lippershey. Sigui com sigui, al principi els holandesos només contemplaren un ús militar i naval per al telescopi i equiparen els seus vaixells amb els primers binoculars. Per cert, curiosament fou un matemàtic grec, Ioannes Dimisiani, qui batejà l’invent l’any 1612 en base a dos mots grecs que signifiquen “visió a distància”.
Mentrestant, a Itàlia el genial Galileu Galilei va tenir notícies de l’invent holandès i decidí construir-se’n un, a veure com funcionava. La grandesa de Galileu residí en que el primer que va fer amb el telescopi no va ser mirar els vaixells enemics sinó els astres. I descobrí un nou món per a la ciència i per a nosaltres. Més endavant, un altre geni, Johannes Kepler, suggerí algunes millores al disseny de Galileu. I molts anys després, un geni encara més gran, Isaac Newton, creà un nou tipus de telescopi que, en certs aspectes, era millor que tots els anteriors. Molts altres noms van contribuir a l’evolució del telescopi, que continua encara avui en dia. Quan observem el firmament a través d’un telescopi hem de recordar tots aquells que, amb el seu talent i esforç, han ajudat a que tal privilegi sigui possible.


Galileu i dos dels seus telescopis
 Següent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada